«Venim del nord, venim del sud...»

Els escolars, majoritàriament provinents de països llatinoamericans, sentien com aquella al·lota els parlava de Nadia Comaneci, una de les millors gimnastes de la història; del poema L'estel del matí, escrit per Mihai Eminescu, possiblement el més famós poeta romanès, o del riu Danubi, les aigües del qual solquen Romania en el tram final del seu camí cap al mar Negre.

Aquest era la flaire que es respirava ahir al passeig del Born de Palma, on joves i no tan joves podran participar fins divendres en la Fira del Diàleg Intercultural, que ha organitzat el Centre Balears Europa i que ahir es va inaugurar. Aquesta activitat, emmarcada en la celebració del 9 de maig, Dia d'Europa, vol donar a conèixer altres cultures que ja trobam a casa nostra i combatre la xenofòbia i els prejudicis.

Però el de Romania no era l'únic estand instal·lat a l'emblemàtic indret ciutadà. A la paradeta d'Alemanya, Marina explicava als al·lots i al·lotes asseguts al seu davant què va significar el mur de Berlín per al seu país. La participació i la implicació dels joves és clau i Marina, que treballa d'auxiliar de conversa al departament d'alemany de l'Escola Oficial d'Idiomes de Calvià, intentava a les totes que els adolescents fessin preguntes; l'escomesa no era senzilla.

Enfront es col·locà l'espai de Colòmbia, en el qual Claudia i Mauro interpretaven una conversa entre dos joves d'aquest país llatinoamericà. En acabar, demanaren al públic si havia entès les paraules pròpies del lèxic adolescent colombià que empraren en la seva actuació.

El Senegal és la quarta nació convidada d'aquesta fira intercultural, dirigida especialment a joves. A l'estand del país africà pengen dos capells. Madioup explicà als joves que són símbols de saviesa i que només els porta gent gran. Aquest és un dels valors que vol aportar l'espai senegalès: el respecte pels vells a la societat senegalesa. Atesa la importància de la tradició oral en la transmissió de coneixements, la gent gran, acumuladora de vivències i de saviesa, és molt respectada al Senegal. «La societat es fonamenta en ells», precisà Madioup.

Per mostrar com funciona aquesta transmissió oral de coneixements, a l'espai del Senegal també hi eren Seydou i Oumar. Tots dos pertanyen a famílies de griots, els narradors encarregats de conservar i difondre la història i la cultura del seu poble.

Però no tan sols hi havia entitats foranes. La realitat de la integració afecta directament la gent d'aquí i les institucions, que haurien de donar mitjans per a la seva integració. Així les coses, l'Ajuntament de Palma té un espai propi. Allà, una professora japonesa, Satximi, imparteix classes de la seva llengua a la UIB. Fa les classes en català, si bé reconegué que a vegades hi ha alumnes que li demanen que les faci en castellà.

De fet, la qüestió lingüística és ben present a l'espai de Cort, on es mostren situacions en les quals els nouvinguts se senten discriminats lingüísiticament. A tall d'exemple hi ha il·lustrada una situació ben habitual: persones que parlen en català s'adrecen en castellà a un immigrant perquè pensen que aquest no el parla. Fins i tot quan el nouvingut s'ha adreçat en primer lloc a ells emprant el català. Satximi fa deu anys que és a Mallorca i explicà als joves per què troba important aprendre i utilitzar el català: «No és només per trobar feina; si no l'aprens et crees una barrera invisible».

La importància lingüística, tanmateix, no l'entén tohtom i una jove escolar plantejà dubtes, «perquè només es parla aquí». «Si vius en un país, cal aprendre'n la llengua pròpia», li contestà la japonesa.

Caldran, doncs, més fires d'aquest tipus per donar a conèixer no només la realitat d'altres indrets, sinó també la realitat pròpia.