Les vivències de Juan Matas recorden l'«odissea» dels vençuts

Ara, les memòries d'aquell socialista convençut tornen a sortir a la llum a través d'un llibre. Mi odisea és el títol d'aquesta publicació, que ha estat editada per Lleonard Muntaner i en la qual s'han recopilat els records de Juan Matas a partir de l'inici de la guerra fins al 1943.

De manera cronològica, Matas relata com durant tres anys hagué de «desaparèixer» per diferents domicilis de Palma, fins que el 39 partí amb una barca cap a l'Alger. «La nau fou localitzada per un vaixell italià que els portà presoners cap a Roma i després al camp de confinament de Ventotene», explicà ahir l'historiador Joan Josep Matas Pastor, nét del pres.

La reclusió s'allargà fins a l'any 1943, quan Juan Matas Salas pogué retornar a ca seva, encara que «mai més no es tornà a ficar en política», apuntà l'historiador.

Les cròniques que apareixen relatades en el llibre no foren escrites fins a deu anys després del seu retorn a l'Illa, quan a principi dels anys seixanta qui havia estat administrador de l'Obrero Balear donà a conèixer el que ell anomenava la seva odissea. «Juan Matas va escriure les memòries sense cap ànim de revenja, ho féu perquè volia que es conegués el que va passar, i ho escrivia a màquina perquè després les regalava a tothom qui les volia llegir», conclogué Joan Josep Matas qui, a més de conèixer la història pel vessant familiar ha realitzat un estudi preliminar que encapçala el llibre juntament amb dos pròlegs dels doctors Miquel Duran i Alfonso Botti.

Així mateix, aquests relats sobre les vivències de la família propietària de les Diapositives Matas no són inèdits. Ja a principi dels noranta Brisas publicà en fascicles els relats de Juan Matas, que a diferència d'altres tingué la sort de poder tornar a ca seva.