L'Austro-Daimler (1903)

Apareix en el món dels vehicles blindats el carro de combat Austro-Daimler, que és immediatament celebrat per tot arreu. Era el primer vehicle de la seva casta que adaptava el blindatge com a part de la seva estructura. Tenia també una torreta giratòria amb un canó i amb el temps es demostraria que els blindats eren essencials per a la guerra moderna. Vehicles a prova de bales de petit calibre, armats amb artilleria, que poden combatre per iniciativa pròpia. Emprats per a treballs d'enllaç i reconeixement són molt útils per a operacions en qualsevol terreny. Però aquests cuirassats de terra, petita fortalesa mòbil, combinaven potència de foc, mobilitat i protecció. Amb el temps, els seus efectes arribarien a ser devastadors. Però s'ha d'admetre que la paternitat de l'invent venia de més lluny, per exemple, en una fortalesa de fusta amb rodes, alemanya, del segle XVI, o en un tanc de finals del XVIII impulsat a vapor. I tanmateix, la primera utilització del tanc en combat seria fet servir per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial, a la batalla del Somme, 1916. A causa del fang no tingué grans èxits en un primer moment però a Cambrai, l'any següent, quan tres-cents tancs anglesos trencaren els rengles enemics i avançaren sis quilòmetres des de les seves posicions, hom aplaudí aquella arma com una de les de més eficàcia. El tema torna a ser d'actualitat ara que fa pocs dies, la ministra de les Forces Armades visità els espanyols destacats a Afganistan i Bornia i els militars li demanaren millores en els seus vehicles d'exploració. I és que per a aquestes missions d'ajut humanitari aquests carros, petits i ràpids, utilitzats en treballs de reconeixement, mals de descobrir i que funcionen molt bé en tota casta de terreny, tenen la seva història particular. Així, per exemple, el Daimler Mark I britànic fou un dels millors vehicles d'exploració de la Segona Guerra Mundial. Disposava de tracció a les quatre rodes i podia transportar un canó de projectils de dues lliures de pes, així com un canó Besa. La seva velocitat màxima era de 80 quilòmetres per hora. El seu rival fou, sens dubte, l'SDKFZ 234/2 alemany de la Segona Guerra Mundial, més conegut com Puma, vehicle de reconeixement que podia atacar tancs petits. Tenia vuit rodes i duia un canó de cinquanta milímetres i una metralladora en la seva torreta tancada. Disposava d'una autonomia de devers 800 quilòmetres i una velocitat màxima de 85 quilòmetres per hora. Una tripulació de quatre homes manejava aquest vehicle blindat feixuc, pare de molts dels models actuals.