«I primerament, per quant per part dels dits pagesos ens és data de gran clamor de sis mals usos vulgarment clamats, dient que indegudament i injustament i amb gran càrrec de consciència els dits senyors exigeixen d'ells, compel·lint-los, per via de sagrament i homenatge que les han prestat a pagar els dits sis mals usos, els quals són: remença personal, intestia, cugucia, xorquia, arcia, i firma d'espoli violenta; i ja sia que pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya sien fundades les dites remença personal, intestia, xorquia i cugucia, i les dites arcia i firma d'espoli sien per consuetud introduides, de les quals, segons hem estat informats, se n'ha fet algunes vegades justícia en el dit Principat, però atès que els dits mal usos, per molts i diversos abusos que d'ells s'han seguit, contenen evident iniquitat, els quals, sense gran pecat i carrèc de consciència, nosaltres, podríem tolerar; i atès que els dits mals usos si fossin temperats, reduïts i limitats a alguna moderació serien tolerables, però per quant d'ells s'ha seguit que els dits mals usos, encara que es moderassin i limitassin no es rebrien per les dites parts en els seus límits, que la una i l'altra no els traspassassin o excedissin, per tant sentenciam, arbritram i declaram que els dits sis mals usos no hi sien ni s'observin ni hi tenguin lloc, ni es puguin demandar ni exigir dels dits pagesos ni dels seus descendents, ni dels béns d'ells ni de cap d'ells, més aviat sia per la present la nostra sentència per la qual abolim, extingim i aniquilam la tal remença i declaram els dits pagesos i els seus descendents ser lliures a perpetuïtat i quitis tots ells i cada un d'ells».
Interessant document però amb un llenguatge arcaic potser mal d'entendre. Com haureu vist es tractava dels senyors que abusaven dels serfs. Un esclau, un home de remença, era un serf susceptible de redimir-se en metàl·lic. Però els pagesos de Catalunya, farts d'aquell costum feudal, se sublevaren. Hi hagué lluita armada i molts excessos per part de camperols i senyors. Veient com era degreu la situació, el rei envià com a emissari personal Iñigo López de Mendoza, per tal que procuràs una fórmula de concòrdia entre les parts. Finalment el plet fou sotmès a decisió reial i es va fer pública a Guadalupe la sentència arbitral, gràcies a la qual s'alliberaren els pagesos de molts tributs i serveis coneguts amb el nom de «mals usos».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.