Des de l'any 1996 Leonor Pérez Pita té la responsabilitat de dirigir la fira de moda més important de la Península: la passarel·la Cibeles. Una cita ineludible per als grans noms del disseny estatal i internacional de moda. Leonor Pérez acudí ahir a Palma per protagonitzar una conferència titulada La Passarel·la per dins, punt de partida dels actes de la Setmana del disseny 2008.
-Dirigir Cibeles no és gens fàcil i encara menys arribar fins on és ara. Com ha estat la trajectòria de la passarel·la des dels seus inicis?
-La passarel·la Cibeles començà l'any 1985 i ha evolucionat enormement fins avui dia augmentant el nombre de dissenyadors, de models i de públic. El 1985 hi havia un únic càsting de models que desfilaven per a totes les firmes. Actualment, Cibeles ha augmentat en llibertat i el dissenyador, subjecte a unes bases mínimes, s'encarrega de la seva pròpia posada en escena, i fa i desfà la seva desfilada així com vol.
-Prepara canvis, la passarel·la Cibeles?
-Sí, a partir d'ara la passarel·la canviarà radicalment, tot i que encara no en puc dir res perquè s'està tancant tot, però s'hi preveu un gran canvi.
-Com ha afectat l'índex de massa corporal mínim per a les models?
-Molt positivament, era fonamental que algú, des de fora, ens advertís dels riscs de desfilar amb models tan primes, perquè des de dins no te n'adones ja que les veus cada dia. Un sac d'ossos no llueix una peça de roba i les models s'estaven convertint en esquelets amb cames.
-Com s'entra a desfilar a Cibeles?
-Els dissenyadors han de fer una sol·licitud molt completa per desfilar a la passarel·la. La veritat és que no és fàcil entrar-hi, però és factible. De fet, el mallorquí José Miró ha guanyat dos pics el premi a la Millor Col·lecció i no fa gaire que desfila a Cibeles. Conec personalment Miró i no m'estranya que guanyi, perquè les seves desfilades són carregades de creativitat. Molts de dissenyadors surten d'Ego, el germà petit de Cibeles. Ego és un trampolí o un aparador per als dissenyadors joves. És fonamental disposar d'una passarel·la planter.
-Què manca a Mallorca per ser escenari d'un encontre com la passarel·la Cibeles?
-L'Illa seria un escenari perfecte per a una cita com Ego, perquè pens que de Cibeles només n'hi ha d'haver una, per evitar confusió a l'espectador. Per crear una passarel·la planter s'ha tenir un gran suport institucional. En l'àmbit estatal el que hi manquen són passarel·les planter que donin sortida als dissenyadors joves i a Mallorca hi ha molta gent preparada amb ganes de demostrar el que val, però cal que les institucions autonòmiques donin suport a bons projectes que actuïn com un aparador per als creadors de moda.
Cibeles disposa d'un pressupost de tres milions d'euros, però no és cap despesa perquè la repercussió que té la mostra compensa els doblers que costa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.