València podria entrar a la Fundació Ramon Llull a través d'ajuntaments

La Fundació preveu una dicotomia entre els territoris adherits, que constaran en un estatus de govern o bé d'ajuntament. En una primera fase s'estan concretant els governs -el català, el balear, l'andorrà i, previsiblement, el dels Pirineus Orientals-, de tres estats diferents, els quals fan costat al complex entramat d'ajuntaments d'altres zones dels Països Catalans

Al principi es va preveure que Catalunya Nord tingués només un estatus d'ajuntament, però és «molt probable» que finalment en tingui de govern, tenint en compte que el nou president del Consell General dels Pirineus Orientals «ha explicitat públicament la seva voluntat d'entrar a la Fundació» de manera que «ha de ser bastant fàcil aconseguir-ho», estimà Bargalló. «Es una incògnita que revelarem molt aviat», aclarí. Fins que no es defineixi el paper d'aquests territoris pirinencs de parla catalana dins de la Fundació, no es començaran a incloure els ajuntaments de la Franja de Ponent i del País Valencià que vulguin ingressar a la Fundació, i dels quals l'IRL ja té les llistes.

Sobre la inclusió del govern valencià a la Fundació, Bargalló digué: «No som pessimista, entenc perfectament que per a les autoritats valencianes pugui acabar sent més còmode participar en un organisme amb seu a Andorra que en un amb seu a Barcelona, vistes les seves reticències de sempre», indicà. Altres territoris de parla catalana han estat més entusiastes davant de la creació, el 31 de març passat, de la Fundació Ramon Llull: «A l'Alguer els vam haver de frenar, perquè venien el primer dia», per als qui reserven el primer lloc de la concessió d'estatus d'ajuntaments dins de la Fundació. Per Bargalló, allò ideal seria que la Fundació aglutinàs «tots els governs de tots els territoris on es parla català», però no Sardenya i Aragó, on les zones en què es parla català són molt petites i prefereixen fer-ho per ajuntaments.