Issa Touma, Imad Saeed i les nits d'Alep

Issa Touma tenia una molt bona sèrie fotogràfica dedicada als sufís. Per això havia visitat moltes vegades una població situada prop d'Alep i, gràcies a l'amistat amb la gent del lloc, havia aconseguit conèixer molt bé els ritus, festes o celebracions sufís. Aquest treball, en blanc i negre, s'havia exposat molts cops i no era difícil trobar-lo per la xarxa d'internet. Només faltava recollir-lo en un llibre, ja que aconseguir un original fotogràfic no estava a l'abast de tothom. Finalment treballava en una altra col·lecció on volia donar testimoni de la convivència de la gent amb la variada iconografia del màxim mandatari del país. Imad Saeed era metge, i fou ell qui em confirmà que les cicatrius que tenia al ventre un jove que havia fotografiat a Damasc es devien als talls que s'havia fet expressament per passar de la cel·la a la infermeria. A Imad li agradava la poesia, la música i, com a tots, la vida lliure de la nit.

Ens trobàvem al restaurant Al-Andalib, que ja coneixia des de feia més d'una dècada, o a un d'armeni situat a la sisena planta d'un edifici que, dins aquelles nits d'Alep, em semblava que estava aixecat al final d'un laberint. De la passió musical d'Imad me'n va quedar el testimoni d'un preciós cedé domèstic amb les interpretacions al llaüt de Mourin Gannam i un altre d'Om Kalsoum cantant Omar Khayam. De la sèrie sufí d'Issa Touma dues impressionants fotografies de la sèrie sufí. Ara, amb el dia a dia lluny d'Alep, quan cal recordar i fer reviure la memòria, puc escoltar la música i mirar les fotografies tot pensant que el viatjar és anar vivint a llocs que t'agraden. Si es fa així, sense pressa, serà la confirmació que et trobes viu. Com els amics i les nits d'Alep. I tantes altres coses.