«Porten els diaris noves i comentaris d'un fet que ha de avalotar la consciència de qualsevol home que estimi, per poc que sia, el concepte de la digna consideració que es deu al proïsme, fins i tot quan aquest delinqueix, i que ha de suscitar la protesta de totes les ànimes que són cristianes de debò i fins i tot, les que són senzillament religioses. Un jove de bona família i menor d'edat va caure en una temptació deplorable que el determinà a cometre una acció penada per la llei. Per cobdícia infantil, per desviació momentània del sentit moral, o tal volta per dur a terme una entremaliadura, tot el censurable que es vulgui, però que no és un crim greu, va treure, estant a la catedral d'Orense, algunes monedes de la capsa d'almoines anomenada de les Ànimes.
Sorprès pels escolans majors, fou immediatament fermat a la retxa
del cor i allà va estar, exposat, com els antics assassins a la
picota, durant hores i hores, mentre eren celebrats els Oficis de vins, a la curiositat, burla i despreci del públic, com si llevat
dels tribunals de Justícia hi hagués a Espanya, algú altre capacitat per jutjar i castigar delictes, com si per honor de la civilització no estigués abolida pertot arreu la pena d'infàmia, com si l'al·lot infeliç que va cometre la falta fos incorregible i
com si no tingués una feina honorable sobre la qual pogués injustament caure una sanció no merescuda. Tot això ens fa extremir i sentir vergonya internacional. Per aquest tipus d'abús podem ser i som jutjats a tots els pobles del planeta; per aquestes infraccions, no ja dels codis escrits, sinó del Dret Natural i dels principis immutables de la Justícia se'ns nega capacitat per a la vida
de relació amb les nacions cultes i se'ns condemna irremissiblement al públic rebuig.
Un jove, quasi un nin, fermat a les barreres de la capella major d'una catedral, mentre es practiquen els ritus d'una religió de misericòrdia, infamat públicament a la Casa
de Déu i exposat a la rancúnia de la plebs, com Jesús en el Pretori, a ciència i paciència d'alts i baixos, de creients i fariseus, d'autoritats i de torbes, dóna una idea tan trista de la nostra pàtria, un concepte tan mesquí del nostre lloc en l'escala de les societats modernes que fa sentir la infinita misèria dels estimbaments sense remei».
I tot això, per les hores que es deixaren córrer, amb el beneplàcit d'un bisbe i d'uns canonges responsables capaços de fer justícia pel seu compte. Tanmateix, és clar, els havien posat la mà a una caixa paupèrrima de paupèrrims doblers!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.