En data de tal dia com avui, René Leriche (1881-1955) publica a Flammarion la seva obra més emblemàtica, La Philosophie de la Chirurgie, en què aquest gran metge, fundador de la cirurgia fisiològica, ens posa, al davant de tot, de les qualitats científiques i tècniques de tota tasca guaridora, la realitat de l'home que «mai no s'ha de posar en oblit perquè es tracta d'un ésser de sentiment alhora que obra de carn i os. La medicina, per tant, diu ell, ha de revestir-se d'un caràcter humà. En altres paraules, explica magistralment que la medicina és no només una ciència sinó també una ètica. «Per no deixar anar l'interès del malalt, per no sobrepassar el que li és permès, és precís que la cirurgia conservi el segell humà, amb el cirurgià essent el servidor comprensiu i respectuós de l'home malalt. Qualsevol cirurgià ha de tenir el sentiment profund del respecte envers les persones. Diríem, la presència de l'home dins la cirurgia. He cercat una paraula per definir el que vull expressar. Se m'imposa el mot humanisme, és a dir, aquest alè de l'home vers l'home, posar en valor el seu individualisme, recercar dins cadascú la seva veritat. Jo sé bé que dins la tradició de l'escola, la paraula humanisme té just una altra interpretació i només s'hauria d'entendre com una actitud desitjada de la intel·ligència. Tanmateix, en els nostres dies, en el termini d'una llarga meditació, la concepció humanista és més ampla que mai i té per objecte l'home sencer, l'home individu, dins les obres del seu esperit, dins els moviments de la seva intel·ligència i del seu cor, dins les seves inquietuts, les seves esperances, les seves desesperances, dins la seva aspiració faustiana de la vida. És doncs, un corrent del pensar el que podem fer passar a través de la cirurgia. De fet, aquest humanisme és el que tot metge sent despertar-se dintre d'ell quan es posa en contacte amb el sofriment i la misèria dels homes. És aquest humanisme que permet el cirurgià trobar-se més proper al malalt turmentat, proper sense esforç, sense una paraula que pugui haver après des que la malaltia fa brostar aquest rerefons de vida secreta, en què el psicoanalista hi ha trobat matèria per a tantes exploracions reveladores. És ell tot sol qui pot mantenir la cirurgia dins la ratlla recta, puix que aquesta és l'única ètica que pot fixar, per a cadascun de nosaltres, les limitacions dels drets i l'extensió dels deures.
Una medicina humanista (1951)
28/04/08 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.