El pianista Joan Moll no oferia un gran concert a Barcelona des de feia denou anys. En alguna ocasió havia tocat a l'Espai Mallorca per a un públic reduït, però sense les condicions d'aquella darrera vegada al Palau de la Música.
Dimarts retornà a l'escena barcelonina amb obres de Baltasar Samper que interpretà a l'edifici de la Pedrera. El músic ha patit una llarga lesió en una mà que ja ha superat.
Fa trenta anys que Moll investiga Baltasar Samper (Mallorca, 1888- Mèxic, 1966), oblidat pel seu exili primer a França i després a Mèxic. Dimarts a la Pedrera, dins el cicle de Celebracions 2008 de la Fundació Caixa Catalunya, s'homenatjà un dels pianistes més destacats de l'escola d'Enric Granados i un dels compositors més importants de la Renaixença mallorquina.
Així doncs, dos factors, el retorn de Moll a Barcelona i la recuperació de la memòria de Samper feren que el concert resultàs especial. A la primera filera del públic hi era el nét de Samper, que viu a Reikjavik i que escoltava les composicions del seu padrí. Els aires impressionistes de la música i l'escenari modernista del saló d'Antoni Gaudí provocaren un encontre d'emocions. En el moment més mogut d'una de les peces de Samper, Moll recordà la seva lesió i dubtà abans de continuar amb la peça titulada El dolorós, molt escaient en aquella situació. El concertista s'aturà durant uns segons, per por d'una recaiguda, però prosseguí fins al final amb la interpretació de temes d'un compositor l'exili del qual marcà el declivi de la seva activitat creadora. Cap ànima sensible no quedà impertèrrita i les mamballetes ho demostraren.
La darrera part del recital va tenir el concurs de la cantant Joana Llabrés, que interpretà sis cançons amb Moll al piano. «En una gira pels Estats Units vaig tenir l'oportunitat d'anar a Mèxic, el fill de Samper em va rebre i vaig poder obrir els paquets amb documents i partitures de Samper», explicà el concertista. Moll assegurà també que «és un plaer conèixer aquesta obra».
En la conferència prèvia a l'audició, Josep Massot i Muntaner mantingué que «Samper era el músic més seriós del Cançoner i ho apuntava tot». El director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat comentà que «va recórrer les Illes Balears durant diversos anys» i en revelà que «durant la guerra intentà publicar aquest material folklòric». Massot recordà que «s'exilià a Tolosa el 1939, on el conseller Antoni M. Sbert l'ajudà». Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial «se n'hagué d'anar més lluny, a Mèxic».
Era l'any 1942. Allà es tornà a casar amb la seva deixeble Dolors Porta, perquè «a Mèxic era l'únic lloc on podia divorciar-se sense problemes». Massot afegí també que «recollí cançons populars i treballà a l'Orfeó Català de Mèxic i a mbla comunitat catalana».
Per la seva banda, Antoni Pizà, professor d'Història de la Música a The City University of New York, definí la biografia de Samper com a «complicada i dislocada a causa de la guerra i l'exili».
Pizà en detallà que «Samper agafava una música tradicional i l'harmonitzava, de vegades transformava el folklore i s'inventava músiques inspirades en el folklore de Mallorca». L'expert destacà també «la necessitat de catalogar les seves obres i d'estudiar el Samper periodista, perquè ens proporcionaria un punt de vista personal». Així, es referí a «la seva música per a pel·lícules, aspecte en el qual fou pioner, com a Mallorca, illa daurada de 1928 o la del documental L'illa de la calma de 1931».
El professor afirmà que «aquesta música es conserva i està recollida a Cançons i danses de l'illa de Mallorca», i precisà que «és d'una gran qualitat i basada en dues estètiques, la impressionista i la nacionalista».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.