«Carrers de frontera», la relació entre la cultura catalana i germana

L'Institut ha editat el volum amb la col·laboracio de KRTU en una doble versió catalana i alemanya que consta de 465 pàgines. «Hi hem plantejat un projecte d'anàlisi profunda de les relacions entre les dues cultures i, en especial, de les petjades de la cultura alemanya en la catalana durant els segles XIX i XX, en àmbits diversos com el pensament, l'art o l'arquitectura, però molt especialment en la literatura», escriu al pròleg Josep Bargalló, el director de l'IRL.

La institució catalana prepara ara un segon volum de Carrers de frontera que es presentarà en la propera edició de la Fira del Llibre de Frankfurt i que incidirà en l'època contemporània, amb autors vius, a més d'una menció especial sobre les arts plàstiques i la presència actual d'Alemanya. Les referències als creadors de Mallorca se succeeixen en el llibre. Els primers capítols duen imatges de tres escultures de Miquel Barceló. Es tracta de tres busts de Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell realizats amb fem d'ase. Carrers de frontera representa una empresa de caràcter enciclopèdic, amb assaigs de 140 autors i una tendència al rigor i a la crítica. «És una proposta alternativa a la visió institucional i en la qual no hem donat prioritat als escriptors de l'establishment», mantingué Pons, que contà que «hi volia explicar la cultura catalana en clau alemanya per facilitar les coses».

Segons l'erudit, «el paper de Mallorca a Frankfurt ha estat anecdòtic». A Carrers de frontera se cita Blai Bonet «perquè el públic alemany el descobreixi, ja que El mar s'ha traduit a vuit idiomes però no a l'alemany».

Els lletraferits

Ferran Robles dedica un capítol a l'Arxiduc Lluís Salvador on Enric Casassses el relaciona amb Verdaguer. Joan Julià-Muné hi repassa la tasca com a rondallista d'Antoni Maria Alcover i el seu pas per les universtats europees, i reprodueix una carta a Bernhard Schädel. Maria Antònia Perelló hi escriu sobre Joan Alcover i el romanticisme alemany, mentre que Damià Pons es fixa en Guillem Nadal com a traductor de Rilke, Mann i Benn. Víctor Sunyol recorda l'obra breu i intensa del mallorquí Andreu Vidal i Sebastià Perelló disserta sobre Llorenç Villalonga. Lluís Figuerola es fixa en «l'arrel hel·lènica per via directa del classicisme de Jaume Vidal». Al llibre, els comissaris també es demanen la causa que «Friedrich Nietzsche, Franz Kafka o Peter Szondi fossin traduïts al català abans que al castellà».

«Molts d'autors catalans han cercat en la literatura i en el pensament alemanys una espècie de model o significació».