El festival de Teresetes arriba enguany a la seva desena edició. Aquella rehibindicació que nasqué des de l'antic teatre de l'Assistència Palmesana s'ha fet gran i, tot i que ara just entra a la difícil però prometedora etapa de l'adolescència, ja du a les espatlles més de 54 companyies i un historial que recorr els quatre continents. L'ànima d'aquest festival és l'incansable Aina Gimeno, qui ha aconseguit amb escreix el repte de dignificar un teatre que sovint, i malauradament, és vist només des dels ulls d'un infant.
-Situem-nos deu anys enrere. Com neix aquest festival?
-Aquí, l'any 1999 no es programava res en teatre de teresetes. I nosaltres, un grup de companyies que fèiem feina al teatre de l'Assistència, volíem omplir aquest buit dins l'oferta cultural i, a la vegada, dignificar aquest tipus de teatre, que sovint només s'associa als nins petits.
-Aquest és potser el gran handicap de les teresetes, que sembla que siguin només per als infants?
-Sí, hi ha aquest prejudici. Però també és cert que quan hem fet un espectacle per a adults, sempre ha estat ple. A poc a poc la gent veu que, si posam una representació a les 10 de la nit, és per a adults i sap que l'enganxarà.
-Dins el festival, però, l'oferta es decanta més cap a un públic familiar?
-Sí. Això és perquè en el fons els nins són els únics que, quan veuen parlar un objecte, tenen la innocència de creure's la tereseta.
-Què entenem exactament com a teretesa?
-Tereseta és tot objecte inanimat al qual qualcú dóna vida i el fa real. Es crea a partir de qualsevol cosa i d'això hi ha tantes variants com siguin possibles: tereseta de guant, de boca, de fil, teatre d'ombres... Ha anat evolucionant tant que ara ja se'n comença a dir teatre de figures o teatre visual.
-Quina ha estat aquesta evolució?
-El gènere ha evolucionat moltíssim. S'ha fusionat amb el teatre d'actor, amb els mitjans audiovisuals o amb la dansa. Una de les grans virtuts del teatre de teresetes és que ha sabut canviar amb el temps i no s'ha quedat estancat amb un tipus de teatre dels anys de la picor.
-Parlau d'evolució. Quines propostes agosarades podrem trobar en aquesta desena edició del festival?
-Encara no podem avançar el programa, però hi haurà coses molt interessants. Per una banda portam elements molt clàssics, perquè les titelles de guant que es peguen garrotades sempre funcionen i la gent les demana. Però també hi haurà coses més arriscades i d'avantguarda, entre les quals destaca un espectacle audiovisual o un altre en què els actors entren dins els objectes per donar-los vida.
-Les d'enguany vénen d'Anglaterra, Alemanya, Argentina, Brasil, França, Holanda, Itàlia, Catalunya, País Basc i Castella i Lleó. I de Mallorca?
-De Mallorca n'hi ha quatre. Lo Peix Daurat, s'Estornell, la companyia del Migjorn, que presenten un nou espectacle entorn del món de l'il·lusionisme. I també Eslàstic Nou, que a més d'organitzar el festival i, per primer pic en 10 anys, també hi hem aportat una obra.
-Alguna novetat més?
-Piano piano i sense passar l'arada per davant del bou, enguany ens n'anem cap a Menorca. De moment només hi aportam una companyia que actuarà a dos pobles diferents, però ens agradaraia que es consolidàs i que a Menorca agafàs el mateix circuit que fa per Mallorca, on anam ja a 15 municipis. I, a més de voltar per la Part Forana, el que és interessant d'aquest any és que el festival creix a dins Palma i també treballarem a les vuit barriades de Ciutat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.