Malalts agonitzants i cadàvers recents, emprats com a obres d'art

Després de guanyar-se la fama de ser «l'artista mes lúgubre» a la Biennal de Venècia, on va ser premiat amb el Lleó d'Or el 2001, Schneider cerca ara un museu que accepti portar a la pràctica la seva particular idea artística.

En declaracions que publicà ahir l'edició digital del rotatiu Die Welt, Schneider, de 39 anys, subratlla que «la idea de mostrar la bellesa de la mort» el persegueix des del 1996, encara que reconeix que no serà fàcil portar-la a la pràctica.

«La realitat de l'agonia a les clíniques, les sales de cures intensives i els quiròfans alemanys és terrible. Aquest és l'escàndol. La mort i el camí cap a ella és avui un patiment. L'enfrontament amb la mort, com jo el project, pot treure'ns la por de la mort», afirma l'excèntric artista.

Segons el seu parer, «un artista pot construir llocs humans per a la mort, on la gent pugui morir tranquil·lament», ja que «l'espai aporta la dignitat i la protecció».

Si pogués escollir el lloc per a la seva proposta artística, es decidiria per una sala clara del Museum Haus Lange de Krefeld, a l'oest d'Alemanya, espai que ja ha reproduït en el seu estudi de Monchengladbach i que seria llest per a la seva transposició.

El malalt agònic serà, a més, qui prengui les decisions a l'hora de portar el projecte a la pràctica, en el qual serà «el centre d'atenció. Tot es farà d'acord amb els seus familiars. Es tractaria de crear una atmosfera privada amb un ordre de visites» per als amants de l'art, explica l'artista alemany.