La fundació de Tombuctu (1100)

És fundada una de les ciutats més emblemàtiques d'Àfrica: Tombuctu, també anomenada Tumbuctu i Timbuctu, i en el mapa d'Abraham i Jafuda Cresques, Tembuch. Centre comercial de caravanes i també centre religiós, amb la seva gran mesquita del segle XIV, ciutat i monuments que descriu, entre d'altres autors, Emili Salgari a una de les seves novel·les d'aventures, «I predoni del Sahara» (1903): «Com resta dit, Tombuctu és encara una ciutat comercial de molta importància, però no produint gaire cosa l'àrid territori que la circumda, és fàcil retre-la per fam, com s'esdevingué el 1885. Rep nombroses caravanes carregades amb els productes dels Estats de l'Àfrica septentrional: queviures de Mopti i de Diena, teles recamades del Senegal, or i ivori del Congo i sal de Bambarra, producte molt ric en aquella comarca i que no és venut a menys de dues pessetes (avui diríem dos euros) el quilo. La sal procedeix de les mines de Tanurdeme. Sabut és que en aquesta ciutat impera va fins fa pocs anys el fanatisme més ferotge. Cap infidel hi podia entrar sota pena de mort i cap europeu podia residir entre els seus murs. Però això no fou impediment per tal que René Caillié abans i després Barth, vestits de musulmans, entrassin a Tombuctu desafiant mil perills. I encara a l'any 1897 el sotstinent Caron, que havia remuntat el Níger amb un vaporet tripulat per catorze mariners entre europeus i indígenes, s'hagué de contentar en mirar de lluny Tombuctu per a no ser assassinat pels fanàtics tuarego els ferotges kisuris del Soldà. I més envant, en el seu relat, explica també: «En aquells dies Tombuctu havia triplicat el nombre dels seus pobladors a causa de les nombroses caravanes que havien arribat del desert i dels llogarrets del Níger. Tots els carrers eren plens de camells, de dromedaris, de cavalls i d'ases carregats amb tota mena de mercaderies, conduïts per comerciants marroquins, argelins, tripolitans, negres de les voreres del Níger, tuaregs del desert i orgullosos bambarres, que embolicats en amples kaiks i immensos turbants, semblaven veritables soldans enmig d'aquella gent, amuntegada i polsegosa, que havien travessat el desert. Les places havien esdevingut immensos bazars on eren venudes muntanyes de mercaderies africanes i europees, perquè com hem dit, Tombuctu manca de tot, adhuc de llenya, que ha de ser importada per via fluvial. Els dàtils, l'arròs i les patates es barrejaven confusament amb grans munts de cidres i llimones procedents de l'Àfrica septentrional. Llavors es veien piles de teixits, objectes de metall francesos i de caixes de sucre, tot això entre veritables columnes de sal, que com ja hem dit, és un dels productes més demanats».