A Hassake, amb la família Darwish

A l'arribada, potser era dia de mercat, a la ciutat hi havia una gentada. Els carrers anaven plens. Com que abans d'arribar a casa s'havien de fer unes compres, era el moment interessant per conèixer què comprava i què menjava la gent. De coses tan senzilles i quotidianes com les oliveres, n'hi havia tanta varietat que hauria estat difícil posar-se a triar. Com sempre, el mercat era el primer i més autèntic tast de la ciutat.

Part de la família Darwish era a casa. El pare, la mare, germans, germanes i alguns nins. Els homes estaven dins una sala mirant un dels canals de televisió que arribaven per satèl·lit. Les dones, dins la cuina, preparaven bulgur (blat mesclat amb fideus prims), farika (blat verd fumat), pollastre, tripes de xot farcides... Tot un festival de sabors que, de sobte, va estar a punt de menjar dins una altra sala. Al voltant de les estovalles esteses a terra els homes agafàvem un poc de cada plat. Quan em descuidava, algú de la casa ja m'acostava el millor bocí, el tros de carn més gros. Després, i de nou dins la sala on havíem estat primer, i ja amb la presència de tothom, arribà l'hora del te, de la conversa pausada. I: per què me'n tornava aquell mateix horabaixa, si fins al tercer dia als visitants no els demanaven quin era el motiu de la seva visita? Bona gent, la meva família de Hassake.