Sons de jugueta, instruments alternatius

Tan fàcil com anar a un «Tot a 100», ara anomenats basars, o simplement xinos, i comprar una jugueta barata amb llums i sons. Una pistola galàctica, una pepa que plora o un piano per als més petits. Aquesta podria ser la base del nostre Doo Rag, instruments fets a partir dels mecanismes de les joguines i adaptats a elements de la vida quotidiana com un telèfon, un assecador o una llauna de sardines.

I això és el que es pogué crear, sonar i escoltar ahir capvespre a Palma de la mà del dissenyador, músic i, anomenem-lo dooragista, Olaf Ladousse, un francès afincat a Madrid que es dedica a crear instruments a partir dels mecanismes de les juguetes. «Es tracta d'obrir els aparells electrònics i experimentar», comenta aquest dissenyador industrial que ha creat ja més de 140 instruments «sense repetir mai d'objecte», ja que les possibilitats i variacions, com diu, «són infinites».

Més enllà de la seva feina d'il·lustrador o dissenyador, Ladousse s'ha dedicat a reciclar instruments musicals. «Jo sempre he estat tocant amb formacions clàssiques, però des del moment en què les juguetes electròniques van començar a ser barates, en part gràcies a les botigues xineses, vaig començar a tenir la curiositat d'obrir-les i veure com funcionaven». I davant la senzillesa d'aquests sistemes, Ladousse va començar a crear el que ell anomena «barroeries electròniques» que aviat començà a utilitzar en els seus concerts. Instruments que usen els músics no només de l'escena electrònica sinó de tot el panorama alternatiu. Qui no recorda els orgues de jugueta dels Antònia Font o la mateixa Adela Peraita, d'Sterlin, jugant amb un assecador dalt de l'escenari? «De cop em vaig adonar que hi havia molta gent, a tot el món, que feia el mateix», admet aquest músic que capitaneja la banda Los cavallos de Dusseldorf, que també actuà ahir vespre a la Fundació Pilar i Joan Miró, dins el Festival Alternatilla.

Tanmateix, no tot són flors i violes dins el món del Doo Rag. Les noves juguetes electròniques incorporen cada pic microprocessadors més petits que impossibiliten la seva manipulació i això fa que les millors materies primeres per fabricar un doo rag es trobin en juguetes velles abandonades pels contenidors de fems o a les golfes de ca nostra. Objectes com el que ahir portaren els desset participants al curs de Doo Drag, organitzat per la Fundació Miró. Alumnes per un dia com Jordi Martínez, un músic que ja ha provat la sonoritat del Doo Rag damunt dels escenaris i que no podia faltar a la cita, «em vaig assabentar fa un parell d'anys de la feina d'Olaf i em vaig tirar de cap a fer els meus propis trastets», confirma Martínez. Més verge, artísticament parlant, és Esteve Rigo, que particià en el curs empès per la curiositat que li oferia aquesta proposta innovadora. «No coneixeia Olaf, però m'agrada molt la música i totes les propostes originals que s'hi fan. Aquí, a Mallorca, no n'hi ha gaires i és per això que, quan n'hi ha, intent donar-los suport», digué.