La veu dels neanderthals

Trenta mil anys després de la seva extinció, l'home de Neanderthal ha trencat el seu silenci i la seva veu s'ha tornat a sentir en ple segle XXI gràcies a la simulació d'uns científics.

Un equip d'investigadors de la Florida Atlantic University ha aconseguit reproduir la veu d'aquests homínids que habitaren Europa i zones de l'Àsia occidental, segons publica aquesta setmana la revista científica britànica New Scientist.

Aquests científics han fet parlar el famós avantpassat de l'home modern (Homo sapiens) mitjançant l'anàlisi de restes fòssils de tres neanderthals que es varen trobar a França i que daten de fa 50.000 anys.

Els experts de Florida han utilitzat la reconstrucció d'una laringe del també anomenat Homo neanderthalensis i un sintetitzador computeritzat per recrear la seva probable manera de parlar. De moment, els científics han aconseguit generar el so de la lletra «e», una troballa aparentment modesta però que ja aporta pistes significatives sobre les diferències entre el llenguatge d'aquells homínids i els seus «parents» moderns.

Segons el professor McCarthy, que aspira que el seu «neanderthal» emeti una frase completa, els homes de Neanderthal pronunciaven sons menys precisos que els de l'humà modern, alhora que la seva articulació de les vocals resultava molt més tosca.

Pronúncia diferent

«Ells haurien parlat de manera una mica diferent», afirmà l'antropòleg, que dubta que aquests homínids fossin capaços de reproduir les vocals que constitueixen la base del llenguatge parlat actual.

La «e» del Neanderthal, per exemple, manca del matís sonor que permet a un oient modern distingir en anglès paraules que inclouen aquesta lletra però es pronuncien de manera lleugerament diferent.

A més, els experts del centre de Florida sostenen que les limitacions d'aquest tipus restringien la capacitat de parlar d'aquests homínids.

En els anys setanta, el lingüista Phil Liberman, de la Brown University de Rhode Island (EUA), ja calculà les dimensions de la laringe d'un neanderthal a partir de la mida del seu cervell (més gran que el de l'Homo sapiens).