«Blai Bonet deia que l'autèntica novetat d'un llibre és el que
duu dins». Amb aquestes paraules l'escriptor i periodista Miquel
Cardell donà a conèixer ahir capvespre la darrera «novetat» de
Guillem Frontera, La mort i la pluja. Un arxipèlag de relats
que ha obtingut el premi Mercè Rodoreda 2007 i que fa poques
setmanes ha sortit al carrer editat per Proa.
Enmarcat dins una població imaginària, Alanària, La mort i la
pluja redescobreix l'interior rural de Mallorca abans de la
mecanització del camp i de l'esclat del turisme. Uns temps que,
segons Cardell, Frontera ha comprès una certa manera de vida amb la
intenció de desmitificar folklorismes. «Hem perdut un fil essencial
de continuïtat cultural, aquest fil és del que parla aquest
llibre», asseverà.
En termes molt semblants també es pronuncià l'autor qui,
parafrejant Faulkner, digué que el passat no existeix «ja que si
nosaltres el duim dins, el feim present. Aquesta ruptura que hi ha
hagut i la manera d'arxivar el nostre passat de paradís perdut ha
estat nociva», digué l'escriptor d'Ariany mentre afegí que «si ha
valgut la pena revisitar aquests anys és perquè deixin de ser
passat i així reincorporar-los a la nostra memòria».
Enmig d'un ambient afable i carregat d'anècdotes, Cardell definí
el recull de relats com una obra completa i unificada en la qual es
troba la textura de la vida, «feta de petits detalls» i enquadrada
dins el que podria ser la Mallorca dels anys quaranta o
cinquanta.
«Un llibre que quan t'hi comences a endisar sembla que entris
dins La minyonia d'un infant orat mentre que quan en surts,
sembla que hagis visitat El garriguer d'Infern».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.