Frontera revisita el passat de la Mallorca rural a «La mort i la pluja»

Enmarcat dins una població imaginària, Alanària, La mort i la pluja redescobreix l'interior rural de Mallorca abans de la mecanització del camp i de l'esclat del turisme. Uns temps que, segons Cardell, Frontera ha comprès una certa manera de vida amb la intenció de desmitificar folklorismes. «Hem perdut un fil essencial de continuïtat cultural, aquest fil és del que parla aquest llibre», asseverà.

En termes molt semblants també es pronuncià l'autor qui, parafrejant Faulkner, digué que el passat no existeix «ja que si nosaltres el duim dins, el feim present. Aquesta ruptura que hi ha hagut i la manera d'arxivar el nostre passat de paradís perdut ha estat nociva», digué l'escriptor d'Ariany mentre afegí que «si ha valgut la pena revisitar aquests anys és perquè deixin de ser passat i així reincorporar-los a la nostra memòria».

Enmig d'un ambient afable i carregat d'anècdotes, Cardell definí el recull de relats com una obra completa i unificada en la qual es troba la textura de la vida, «feta de petits detalls» i enquadrada dins el que podria ser la Mallorca dels anys quaranta o cinquanta.

«Un llibre que quan t'hi comences a endisar sembla que entris dins La minyonia d'un infant orat mentre que quan en surts, sembla que hagis visitat El garriguer d'Infern».