L'escriptora Maria del Carme Roca (Barcelona, 1959 recorre a Les dones de Jaume I (L'esfera dels llibres) a la influència que les fèmines varen tenir sobre el monarca conqueridor per reconstruir la seva vida.
«Jaume I va ser un gran seductor, a més d'un bon manipulador de les dones. Fou un home cortès, atent i amb una gran presència», explicà l'autora. Aquest darrer terme, la seva bellesa, també ha estat confirmat en nombroses ocasions pels historiadors i mostra d'això és bona part de la tradició popular que ens ha arribat fins avui, que ens l'ha presentat com un rei fort, alt, ros i amb unes dents perfectes.
La historiadora i filòloga ha escrit només de les dones de les quals es guarda qualque relació amb el monarca, com a documents de donacions. «Segur que devia tenir qualque amant a Mallorca perquè Jaume I era molt sensible a totes dones boniques», argumentà Roca, qui afegí que, «a mesura que el monarca envellia, es va anar convertint en un 'vell verd', amb un interès creixent per les dames jovenetes».
Per l'escriptora, «les dones de Jaume I formen part del mite del conqueridor no només de terres sinó també de cors». Roca qualificà el rei de «latinlover de l'època» i revelà que, «a mesura que va anar passant el temps, anà conquerint menys terres i més dones, que devia ser més agradable».
El llibre publicat per L'esfera fa especial menció a la repercussió que varen tenir les diferents relacions en la vida del monarca, a partir de les seves esposes legítimes: Elionor de Castella, Violant d'Hongria i Teresa Gil de Vidaure, i les seves amants, entre les quals destacaren Aurembiaix d'Urgell, Berenguera Alfons i Sibil·la de Saga. El treball recull també la vida de les seves padrines, Sança de Castella i Eudòxia Comnè, i inclou també un capítol sobre sa mare, Maria de Montpeller.
«En el segle XIII, les dones havien anat perdent llibertats ja que es va anar incorporant el dret romà que era més masclista que el dret dels gots». L'autora declarà que «Jaume I, al principi, escollia dames d'alta cultura» i recordà que «als tretze anys el varen casar amb una princesa i no podia anar a menys». L'escriptora també apuntà que «en la senectut tot això ja li va ser igual i arribà a enamorar-se com un adolescent de Berenguera».
Maria Carme Roca manisfeta que el monarca «es va plantejar fins i tot casar-se amb la filla del rei de Lleó, amb la princesa Sança, i l'haurien aïllat així a Castella. Tanmateix, s'estimà més conquerir Mallorca i anar cap al Mediterrani, que era allò més lògic».
Un rei ben jove
El monarca tenia 21 anys quan conquerí el regne enmig del mar, amb la qual cosa «es guanyà un gran prestigi essent molt jove». Roca també descobrí com el monarca s'arribà a dir Jaume: «El més normal hauria estat que el rei s'hagués dit Pere, com el seu pare, però sa mare no ho volia», destacà l'escriptora.
La història popular conta que es varen encendre dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols i el que estigués més temps encès seria el nom del futur monarca, «i el que va aguantar més va ser el nom de Jaume», recalcà mentre afegí que «en el fons aquesta era una excusa de Maria de Montpeller perquè el seu fill no es digués Pere».
«He acabat per estimar Jaume I perquè era una persona molt humana, amb grans virtuts i defectes, apassionant i valent», indicà l'estudiosa. «Va estar molt sol, orfe de pare i mare, amb una forta influència dels templaris, que l'educaren a Carcasona, i devia tenir una gran il·lusió per fer grans coses».
En un any carregat de novetats editorials relacionades amb el rei conqueridor, ja que es compleixen 800 anys del seu naixement a Montpeller, Jaume I «ens serveix d'excusa i símbol per parlar d'allò que ens uneix i per reflexionar sobre la històrica», sentencià Roca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.