Nuria Mora ha pintat en llocs com la Xina, Tòquio, Nova York, Madrid, Los Angeles, Portugal... Però Palma, de moment, sembla que se li resisteix, ja que diferents problemes burocràtics han endarrerit les seves intervencions pels carrers de Ciutat previstes per a aquesta setmana. Acabats ja els problemes, aquests dies serà habitual veure aquesta artista madrilenya «penjada» d'algunes mitjanades dels carrers de Palma. Avui comença en una paret del Molinar i durant els propers dies deixarà la seva petjada a la plaça de la Quartera i també al carrer del Seminari del nucli històric palmesà.
El festival Alternatilla aposta per les arts plàstiques per mitjà d'aquesta artista que té el carrer com a laboratori. «M'atreu la immediatesa del carrer i la no-existència de barreres per difondre la teva obra», declara aquesta jove que vol, amb les seves pintures «donar un valor nou, una oportunitat nova a coses que ens passen totalment decepercebudes». Però fer-ho sempre amb el respecte pel medi. «A diferència d'un "grafiter" jo no pint en qualsevol lloc. Intent treballar amb el color, les textures, l'entorn. Jo vull donar valor a les coses, no anul·lar-les», especifica.
«A les ciutats -continua Mora- tot està predeterminat: hi ha senyals que prohibeixen, anuncis que prometen bellesa eterna, estímuls que l'únic que fan és distreure i impedir la relació amb l'entorn. Jo vull crear parcel·les de silenci i reflexió en el renou de les ciutat». Espais que poden ser efímers o perdurar en el temps. «El fet que desaparegui també fa avançar la teva obra», reconeix aquesta autora que deixà ja fa anys la seva empremta a la Cala Sant Vicenç de Pollença, i que ara veu amb alegria com encara en queden restes.
Tot i no amagar que ha pogut tenir alguns problemes amb la Policia per la voluntat de pintar a la via pública, Mora es desfà en elogis cap als ciutadans que sempre han vist amb bon ull la seva feina. «Ells veuen que ets allà pintant tranquil·lament. A plena llum del dia, sense amagar-te de ningú. Jo no pintaria mai la porta de cap veí ni embrutaria les parets d'una casa».
Per a ella el més important és l'elecció de l'espai i allò que aquest espai li pot arribar a transmetre. «Una vegada anàvem pel Brasil amb autocar i vàrem veure una paret que ens obligà a baixar i a intervenir-hi. Canviàrem els plans de viatge per aquella paret del bar Tom Criuse», recorda, per afegir que aquesta ha estat una de les seves millors experiències.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.