«L'edificació a l'Illa ha estat feta sobre l'ànima i les petjades dels nostres avis»

El premi de la crítica de Serra d'Or, el reconeixement més antic de la literatura catalana, va ser lluirat dijous passat i va recaure sobre l'obra L'illa dels dòlmens, d'Antoni Vidal Ferrando. L'escriptor, qui en l'actualitat prepara un nou llibre de poemes, mostrà la seva satisfacció davant aquest reconeixement.

-Què ha significat per vós aquest guardó?

-Estic mot content, sempre és satisfactori rebre un premi i més ser guardonat sense haver-t'hi presentat. Els premis no milloren ni empitjoren la literatura, però sempre obren portes.

-De què depèn doncs que un escriptor faci bona literatura?

-La bona literatura és fruit de l'esforç, la constància i les relacions que cadascú estableix amb els mestres.

-Quins han estat els vostres mestres?

-Molts, al llarg de la meva vida he après de tots els escriptors que he llegit. Alguns dels meus mestres, d'una llista inesgotable, han estat Blai Bonet, García Lorca, Salvador Espriu o Gabriel García Márquez. Malgrat que dugui dins meu quelcom de tots aquests genis, pens que quan un escriptor arriba a la vellesa ha d'haver trobat la seva pròpia veu.

-Heu parlat en alguna ocasió que la literatura es regeix per criteris literaris subjectius que poden ser compartits o no. El premi Serra d'Or és un indicador que els vostres criteris són compartits?

-Evidentment, pens que la literatura és subjectiva, però un escriptor ha de cercar una certa complicitat. Un dels objectius de l'escriptor és comunicar-se amb les altres persones, però el principal és l'autenticitat i cercar amb cada paraula sorprendre, fins i tot a un mateix.

-L'illa dels dòlmens tanca una trilogia que començà amb Les llunes i els galàpags i La mà del jardiner. A les tres obres fa una crònica de la societat mallorquina, responen a alguna inquietud concreta?

-La meva deformació d'historiador va influir en la decisió de fer una radiografia de l'Illa, una crònica literària i no històrica ja que la història la fan els poderosos. L'essència de la literatura és la llibertat i un escriptor ha de creure en les paraules, per aquest motiu, després d'haver contat la història del país científicament volia explicar-la de manera literària. Pens que un escriptor ha de donar, d'una o una altra manera, autenticitat del seu temps i això és el que he tractat de fer mitjançant aquesta trilogia, que comprèn des del segle XIX fins avui dia. A L'Illa dels dòlmens tract el fenomen turístic i l'edificació, que ha estat feta damunt l'ànima, i les petjades dels nostres avis. El més preocupant és que aquest canvi ha estat fet per una gent que s'autodenomina conservadora i no han conservat res de res. A posteriori, la meva valoració sobre el llibre és que vivim en una societat on tot es pot vendre i comprar, manco la felicitat, que és allò més important.

-Darrerament heu publicat un recull poètic titulat Allà on crema l'herba.

-És un compendi de poemes del 1986 fins avui dia, però encara som un poeta en actiu i clou el llibre un avançament d'obres inèdites que continuaran en una altra obra que actualment estic preparant.