L'alzhèimer s'endú Charlton Heston, una de les icones més importants del cinema

L'actor tenia 84 anys i serà recordat també per la seva lluita a favor de les armes

Charlton Heston en una imatge del 1995.

TW
0

Hollywood es despertà ahir sense un dels seus actors més reconeguts. Charlton Heston, protagonista de clàssics com Ben-Hur i El planeta dels simis, morí a la seva casa de Beverly Hills a 84 anys després d'una lluita contra l'alzhèimer. A la memòria queden el seu centenar d'interpretacions, però també la seva presidència durant cinc anys a l'Associació Nacional del Rifle, que el convertí en líder d'un moviment en una època en què les seves aparicions davant de la càmera eren cada vegada més inusuals.

Heston, nascut el 4 d'octubre de 1924 a l'estat d'Illinois, morí envoltat dels seus éssers estimats, informà la seva família a través d'un comunicat. «El vam conèixer com un adorable marit, un pare amable i devot i un gentil padrí, amb un contagiós sentit de l'humor», explicà la família en la seva nota. «Va estimar profundament i va ser profundament estimat», afegia el text.

Heston assolí la fama gràcies a les seves interpretacions de personatges bíblics com Moisès a Els deu manaments (1956) o Judah a Ben-Hur (1960), pel·lícula amb la qual aconseguí l'Oscar al millor actor. Un altre dels seus papers més reconeguts, i en un registre completament diferent, fou el de la saga de ciència-ficció El planeta dels simis. Són només tres exemples de les 126 pel·lícules en què participà, si bé en els darrers anys estava retirat, ja que el seu darrer paper fou el d'un cirurgià en el camp de concentració nazi d'Auschwitz en una pel·lícula de 2003.

A banda de la seva edat avançada, s'afegí com a causa de la retirada la malaltia d'alzhèimer, que Heston va confirmar públicament que patia en un vídeo l'any 2002.

En el seu currículum també apareix, al marge del cinema, el seu activisme polític de dretes i la presidència de l'Associació Nacional del Rifle, càrrec que ocupà des de 1998 fins a 2002. Durant aquests anys va ser la cara visible d'un moviment molt popular des del qual es defensa el dret a la lliure possessió d'armes, però que li valgué incomptables retrets. De fet, el cineasta Michael Moore va posar en una compromesa situació Charlton Heston en el seu documental Bowling for Columbine, precisament crític amb la utilització d'aquests perillosos objectes.

Tanmateix, a Heston també se'l recorda com una de les personalitats que el 1963 era amb Martin Luther King a Washington durant el cèlebre discurs en el qual l'activista va dir que tingué el somni d'una societat sense racisme. No debades, durant aquella època l'actor s'erigí com un ferm defensor de les causes de King, de qui era amic personal.

L'actor, que deixa viuda, dos fills i tres néts, confessà en els seus darrers moments davant dels seus parents que havia gaudit d'uns plens 84 anys: «He viscut una vida tan meravellosa! He viscut prou com per a dues persones!», afegiren els seus familiars, citant Heston, en el comunicat que remeteren als mitjans.