Gilda i Clipper film

Eren els temps de la més beatífica censura. Qualsevol detall en una seqüència cinematogràfica era passada per la lupa. Un fotograma d'una història hollywoodiana de pirates fou tallada perquè un dels bucaners portava una creueta al coll. Una escena de besada als llavis era automàticament eliminada. Se suposa que els fills es devien tenir per telepatia. Imperaven els arguments nacionals tots plens d'ingenuïtat i de pomeria. Només tenien salvació algunes comèdies tolerades de Jardiel Poncela i algunes pel.·lícules patriòtiques, encara que més o menys ben fetes. Però quan arribà aquella Rita Hayworth, metamorfoseada en Gilda, un film que es deixà veure per persones molt formades sota la qualificació moral dels 4 punts, limitació de limitacions, l'escàndol anà dels bisbats al carrer. I com era natural, la pel·lícula de Charles Vidor fou la de més afluència de públic en aquells dies. Malgrat les protestes d'alguns clergues des de la trona. No hi havia per tant. Avui és difícil veure la mà del diable en aquell simple argument de lladres i policies. Però és que resulta que la partenaire de Glenn Ford en aquella història feia un strip-tease amb els guants que duia fins a mig colze i això, als censuradors amb sotana, els semblà un gra massa. Així de ridícul era l'afer. I què voleu? Tanmateix Gilda, àlias Rita Hayworth, àlias Margarita Carmen Cansino (Nova York, 1918-Nova York, 1987) entrava a la fama espanyola per la porta gran i els responsables d'Ediciones Cliper, amb seu a Barcelona, decidien posar en el mercat dels quioscs la seva col·lecció de novel·les populars Clipper film. Deia l'anunci: «La moderna col·lecció Clipper Film acaba de publicar Gilda, tot el càl·lid encís d'una dona fascinadora en el drama que més commou». Gilda destrossà els cors dels homes i acabà entregant el seu. Edicions Clipper segueix recollint èxits. «A més de Gilda, Clipper film publicava els arguments de les pel·lícules, amb títols en castellà que eren: Siempre en mi corazón, Viaje sin retorno, Nunca te alejes de mi, Casablanca, La mujer del cuadro i Mañana es vivir...»