Les contrades de Llucmajor foren la principal font d'inspiració de Maria Antònia Salvà. Cinquanta anys després de la seva mort, aquests paratges han baratat la seva fisonomia, però encara es conserven alguns vestigis d'aquell entorn que captivà la primera poetessa moderna en català.
Ahir, després de quatre intesons dies de feina, el centenar de persones que han fet part de les Jornades d'estudi sobre Maria Antònia Salvà participaren en una ruta literària organitzada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el Consell de Mallorca. Mireia Garcies fou l'encarregada de guiar el recorregut, que en un principi havia de transcórrer per la Llapassa, el santuari de Gràcia i la casa familiar de Salvà a Llucmajor. «Les jornades han estat força interessants i aquesta ruta acaba d'arrodonir-ho», comentava un dels joves assistents a la ruta literària; molts dels altres participants coneixien fil pel randa la trajectòria de la llucmajorera, que va saber fer-se un lloc entre Josep Carner i Miquel Ferrà.
Com no podia ser d'altra manera, l'escomesa va estar acompanyada en tot moment de les lletres rimades, poemes que recità amb sentiment l'actriu Eva Torras i que en qualque moment també recitaven en veu més baixa els assistents.
La casa pairal de Maria Antònia Salvà, la Llapassa, fou la primera estació d'un recorregut que s'allargà durant més de tres hores. Grans sementers de conradís i garriga encara envolten aquella possessió que temps enrere acollí les estades de la poetesa enmig de l'esclovellar d'ametles o la particular manera de funcionar dels missatges. Avui, d'aquella casa pagesa pocs records en queden de l'avior, sols un reixat a la finestra i el balconet des d'on, segons explicà Mireia Garcies, guaitava la poetessa.
La comitiva passejà a l'ample entre aquella abundant natura, que s'ha pogut conservar fins ara, mentre els versos tornaven a ser de nou els protagonistes, com Els captius, Temps de metles o al Sant Jeroni de la capella, en record de la petita capelleta que la família de Salvà tenia a la finca.
Les rondalles i contarelles sobre Llucmajor tampoc no hi faltaren. En aquesta ocasió foren explicades pel director insular de Cultura, Maties Garcies, que exercí de «bon llucmajorer» i narrà les històries sobre la petita serralada que «guarda» Llucmajor de les ventades. La cultura popular i la literatura de la renaixença mallorquina s'entremesclaren en tot moment en una visita plena de records i nostàlgia.
La segona aturada obligatòria fou el santuari de Gràcia, un indret que Salvà visità diverses vegades i on pujava a peu. «Son pare n'era molt aficcionat i ella hi portà de visita Quadrado i Josep Carner», anunciava Garcies.
Professors, estudiants, escriptors i amants de la literatura en general formaven aquella comitiva que de tant en tant s'aturava a retratar el paratge.
Però aquell passat a vegades titllat de «carrincló» s'entremescla amb el present i té la vista fitada cap al futur. El darrer acte de les jornades i també del programa dels premis Cavall Verd fou el recital poètic Maria Antònia Salvà amb veu jove. «Una Maria Antònia Salvà amb veu alta. Com a llucmajorer estic cansat de sentir Salvà en veu baixa», digué Miquel Bezares durant la presentanció de l'acte al claustre de Sant Bonaventura i davant un auditori ben ple. El poeta Enric Casasses exercí de mestre de cerimònies d'un recital que combinà la poesia de Salvà amb els versos de joves poetes d'arreu dels Països Catalans: Marta Font, Isabel Garcia Canet, Àngels Gregori, Glòria Julià, Pere Perelló, Jaume C. Pons i Pau Vadell posaren veu a les rimes de la llucmajorera i les fongueren amb versos propis fent-la sentir viva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.