L'AELC entrega els Cavall Verd a Rafart i Margarit amb Salvà com a teló de fons

Maria del Mar Bonet protagonitzà un recital marcat per la poetessa de Llucmajor

A la imatge, Guillem Salvà, Rosa Barceló, Joana Lluïsa Mascaró, Miquel Bezares, Francina Armengol, Guillem Jordi Graells, Lluc Tomàs, Susanna Rafart, Joan Margarit, Teresa Pasqual, Ponç Pons, Josep Lluís Aguiló, Manel Forcano i Maties Garcias.

TW
0

Malgrat totes les ventades, les lletres catalanes gaudeixen d'una salut de ferro. En són una prova els vint-i-cinc anys de premis Cavall Verd de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que ahir vespre s'entregaren a Joan Margarit i a Susanna Rafat en una gala marcada pel record de Maria Antònia Salvà.La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet fou l'encarregada de donar el sus a la vetlada. L'acabat de restaurar convent de Sant Bonaventura de Llucmajor fou l'escenari escollit per a l'espectacle, en el qual les lletres versades foren les protagonistes. Més de quatre-centes persones acudiren al recital musicat, en el qual Bonet interpretà dues peces inèdites sobre poemes de Maria Antònia Salvà. Les rimes i la passió de la cantautora pels lletraferits catalans captivaren el públic que assistí a l'acte.

Però aquest era tan sols el primer acte d'una vetlada que s'augurava llarga. Just després del recital arribà el torn del sopar i del lliurament de premis, organitzat per l'AELC. El jurat, format per Manel Forcano, Josep Lluís Aguiló, Ponç Pons i Teresa Pascual, concendí el premi Josep Maria Llompart a Joan Margarit per Casa de Misericòrdia, el millor llibre publicat el 2007 de poesia en català. «Casa de Misericòrdia és un dels poemes que ha de ser una declaració de principis, o de finals», anuncià l'autor sobre l'obra. Arran d'una exposició sobre les anomenades cases de misericòrdia, altrament conegudes com orfenats, Margarit quedà copsat per les cartes que les viudes de la Guerra Civil enviaven al «vencedor». «Aquests dones demanaven l'ingrés dels seus fills als vencedors amb tota la pompa de l'època i just quan aquests acabaven d'afusellar els seus marits», explicà l'autor.

A partir d'aquest fet, Margarit ideà el primer poema que dóna títol al llibre. «Per a aquests infants, fora de la casa de la misericòrdia sols hi havia la intempèrie. La poesia és ara l'última casa de misericòrdia», afegí. D'aquesta manera l'autor feia entendre que, talment fa setanta anys, avui també ens trobam envoltats d'intempèrie, les nostres pors o la soletat. «La filosofia, la música, la poesia i, per alguns, la religió són les eines que ens poden ajudar a emparar aquesta intempèrie marcada principalment per la soledat», precisà.

D'altra banda, Susanna Rafart recollí ahir vespre el premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica al català per l'Obra Poètica de Salvatore Quasimodo, que ha realitzat amb Eduard Escofet.Rafart agraí el guardó per un treball que més que una traducció qualificà com un «diàleg i homenatge a les traduccions anteriors de Quasimodo». Així mateix la poetessa reconegué l'empenta d'El Salobre, l'editorial mallorquina que tingué la iniciativa de la publicació i que aposta per les traduccions poètiques acurades.