La Fundació Ramon Llull és ja una realitat a l'espera del reingrés de Balears

Andorra ja fa part de la Fundació Ramon Llull mentre que Balears n'està a l'espera. Ahir migdia el Govern andorrà i la Generalitat de Catalunya formalitzaren el naixement de la Fundació Ramon Llull, un acte del tot protocol·lari que fou presenciat pel conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues, qui actuà sols d'observador. Moragues lamentà que les Illes Balears encara no facin part del Llull, fet que l'atribuí a «una decisió equivocada, que ja estam en camí de rectificar». Amb aquestes paraules, el conseller de Presidència féu referència a la decisió de Jaume Matas d'abandonar l'IRL i als entrebancs que tot això ha suposat. «Em dol, no poder formar-ne part avui», assegurà.

Així mateix, a part del trencament de relacions l'any 2004 entre el Govern conservador de Matas i el tripartit de Maragall, allò cert és que encara queden alguns serrells per tancar abans del reingrés de l'Arxipèlag a l'ens. Segons fonts del Consolat, fa només una setmana que els serveis jurídics del Govern balear estudien la proposta remesa des del Principat. Aquesta inclou l'esborrany dels nous estatuts del Consorci (ens a la qual Balears haurà d'ingressar) i el conveni de col·laboració que hauran de signar els executius de Francesc Antich i José Montilla.

Els tràmits, però, es faran esperar una mica. Després que ambdós documents siguin consensuats, hauran de ser ratificats pels respectius parlaments autonòmics i també per les Corts espanyoles. Així i tot, Moragues es mostrà ahir optimista respecte a això i assegurà que el reingrés es podria fer efectiu a principi d'estiu.

A més a més, durant l'acte d'ahir a Andorra la Vella, els tres governs signaren una nova declaració d'intencions, en què posaren de manifest la «voluntat decidida de sumar esforços» en la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. Segons digué Moragues, «cal recuperar el temps perdut, o millor dit, el temps que ens han fet perdre», a l'hora que obrí les portes a noves incorporacions a la Fundació Ramon Llull, referint-se al País Valencià. La proclama fou clara: «Cal fer vots perquè més prest que tard la Fundació constituïda avui pugui donar aixopluc a altres territoris que tenen, com nosaltres, el català com a llengua pròpia», sentencià.