Un retrat de Lluís XV (1745)

Eren els dies entorn de la Pasqua. I en parla Paul Feval, fill, a la seva novel·la, El fill de Lagardere, argument de capa i espasa. No sabem quin era el nom de la «retratista». Se signava Madame T i en els seus escrits diu que va compartir hores d'intimitat amb el monarca. Potser sense que ho sabés Madame de Pompadour. «Tenia el rei, aleshores, trenta-cinc anys i passava per ser un home molt bell. Era de talla alta i esvelta i pas noble i graciós. Front elevat. Abundants cabells castanys sempre artísticament pentinats que accentuaven la frescor del seu rostre. Tenia, a més de tot això, una boca sana, una bella dentadura i les celles perfectament dibuixades. Finalment, aquest conjunt es completava amb un nas aguileny de justa mida, que acabava de donar-li una cara seductora. El seu aspecte moral es corresponia amb el físic. A primera vista hom havia de reconèixer en el rostre obert del monarca aquella amabilitat, aquella dolçor que formava part del seu caràcter. Contràriament a molts dels seus, emprava sempre una gran cortesia, d'extrema afabilitat amb tothom, tant si eren d'alta condició com si pertanyien a les castes secundàries de la societat. Fins i tot en les seves audiències, quan havia de combatre potser idees contràries a la seva, mai sortia de la seva boca una paraula dura. La cort es trobava a Versalles, on es feien seguit, seguit, festes i esdeveniments de tota mena. Quan no habitava els esmentats palaus, el rei anava a viure al Petit Trianon. Ens sembla inútil dir que la reina no apareixia mai en aquelles festes. Maria Leczinska s'hi havia resignat temps enrere. Vivint de pregàries i pràctiques pietoses, demanava a Déu consol per la indiferència del seu reial espòs, a qui estimava sempre, malgrat l'abandonament quasi insultant en què la deixava. I tanmateix quan es parlava d'ell, en la seva presència, lluny de censurar-lo, en lloava fervorosament les qualitats. La pobra dona havia estat i fou una esposa model fins al darrer dia. La marquesa de Chaverny, per la posició que ocupava el seu espòs a la cort, es veia obligada a aparèixer amb una certa freqüència. I no en el Trianon, ben entès...».