Els dibuixos de Castelao (1926)

Uns botons de mostra: Un simi parla amb un pagès i li diu: «Si queres seguir sendo home non imites a ninguén». Una guarda de porcs dins la soll: «Non era mala vidiña, se durase...». Un ase ha estat fermat amb una cadena i l'animal comenta: «Gran burrada é amarrar un burro cunha cadea».

Es veu un ham i alguns peixos en el fons de la mar. Un dels peixos diu a un altre: «Os peixes non adeprenden nunca, son coma os homes». Una truja diu al porc: «Morir habemos» i l'altre respon: «Ya lo sabemos». Un simi amb levita i capell de trona aixeca una copa de cava i diu en castellà: «Brindo por la salud de mis descendientes, los hombres». Uns pagesos tenen un lloro i escolten el que diu: «Señores diputados, señores diputados».

Un llora ocupa una tribuna en el decurs d'un míting i un públic nombrós es mor de rialles en sentir: «Yo os juro bajo mi palabra de honor...».

Es veu un moix que encalça una rata. Un altre moix comenta: «Un gato detrás dun rato sempre se cree o rei da creación».
Un altre moix es veu gras i adormit. Una rateta explica: «Os gatos ben mantidos xa non son suridores», o sia, que els moixos ben mantinguts no cacen.

Un moix observa el vol de les oronelles i diu: «Volven as escuras anduriñas; pero unha que comín o ano pasado, isa non volverà».
És la trista poesia de la vida que Castelao sabia acompanyar amb una sana rialla.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL