«Man al meu Centurió Cinquè Corneli que porti públicament per la
ciutat Jesús Crist, lligat i flagelat, i que sigui vestit de
púrpura, i coronat d'algunes espines, amb la pròpia Creu a les
seves espatlles perquè sigui exemple per a tots els malfactors».
Amb aquestes paraules, segons explica la tradició cristiana, Ponç
Pilat condemnà Jesús a la mort a l'hora que es rentava les mans per
alliberar-se de qualsevol culpa.
Mallorca no ha quedà immune a aquesta sentència del governador
de Judea i durant lustres ha rememorat cada Divendres Sant el
dictamen de Pilat a través de la música i els cants. Una sentència,
del cert, que arribava a «mig atemorir» el poble la sobrietat i la
contundència dels seus mots.
Recollida per primera vegada l'any 1695 per Pedro Antoni
Frontera, segons explica el professor de la UIB
Felip Munar, hi ha constància que el Divendres Sant els pobles
d'Alaró, Binissalem, Bunyola, ses Salines, Fornalutx, Sóller, Artà
i Algaida cantaven aquesta sentència. Abans de començar la processó
es llegia o cantava aquesta dictament, previ a una forta trompetada
per atreure l'atenció de la gent. Aquest so afirmava les acusacions
que l'evangeli posa en boca dels sanedrins.
«La majoria del poble no sabia llegir ni escriure i aquesta era
una manera d'adoctrinar la gent sobre la fe cristina», assegurà
Munar, qui afegí que aquest cant avui ha desaparegut. «Fa uns
vint-i-cinc anys vaig conèixer un home d'Alaró que ens va cantar la
sentència, l'havia apresa del seu padrí», afegí el professor entès
amb cultura popular. Malgrat que la lletra i la música s'hagin
perdut en l'oblit, dos pobles de l'Illa encara conserven alguns
elements que recorden aquesta «lliçó». A Montuïri hi ha gent que
encara parla del «balcó del Pilat» a una balconada de la via en la
qual se suposa que era des d'on començava el Viacrucis amb la
lectura solmene o cantada de la sentència.
Tanmateix, l'element més curiós es troba a l'arxiu parroquial de
Sineu que, talment com si fos una peça de museu, es troba
l'anomenada trompeta de la sentència. L'instrument actual està
datat del segle XVI i ha perviscut amb males condicions a causa
«que es feren nombroses soldadures per arranjar-la», explicà
l'escolà sineuer. Un home vestit amb caperutxa era l'encarregat de
tocar la trompeta, que feia un so estrident sense cap tipus de
melodia. «A la solemnitat del Divendres Sant s'afegia aquests sons
que feien que els mots sonassin encara més esgarrifossos», explica
Munar. Aquesta potser era una de les maneres que emprava l'església
d'un temps per donar a conèixer la Passió de Crist d'una manera un
tant «teatralitzada». Unes lliçons que també servien per adoctrinar
un poble analfabet i així poder-los tenir més «controlats».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.