Ali Bei a Fes (1804)

L'explorador i aeronauta frustrat, Domènec Badia, català (havia volgut viatjar en globus abans de recórrer el món islàmic a cavall), es convertia en àrab (circumscisió, llengua, costums, vestit) amb el nom d'Ali Bei, i com a musulmà fals, amb missions científiques, geogràfiques i d'espionatge, entrava a la ciutat marroquina de Fes, de la qual fa acurades descripcions: «El país produeix abundant collita d'una planta narcòtica anomenada "kiff". És planta de primavera, i per tal motiu només la vaig veure seca i reduïda a pols. Per tal de fer-la servir la posen sencera dins una olla de terrissa amb molta mantega, i posada sobre el fogó la fan bullir per espai de dotze hores. Es filtra després la mantega i l'empren per assaonar carns o la mesclen amb dolços o tot simplement en fan píndoles. La seva virtut és tan enèrgica que, es prengui com vulgui, ha de produir el seu efecte; n'hi ha també que fumen com si fos tabac les fulles d'aquesta planta. Em varen dir que el seu efecte no és embriagar, sinó unicament fer desvariar la imaginació amb coses agradables. He de confessar que no vaig tenir la temptació de tastar-lo. A causa que encara era hivern, gairebé no vaig poder veure cap casta de fruita com no fossin les taronges i molt bones llimones dolces. Les diferents castes de dàtils vénen totes de la part del sud o Tafilet. La carn d'anyell és millor que la de vaca o bou. Les gallines abunden en el mercat, de manera que una dotzena només val quatre o cinc francs. El mateix costen vint lliures de carn. El pa que venen els forners és molt bo, però quasi tots els residents pasten a ca seva. Es veuen pels carrers al·lots molt petits encarregats de dur al forn una planxa de fusta amb quatre o sis pans que els donen a cada casa, i que un cop cuits són retornats als seus propietaris respectius.És de molt ús la beguda de llet agra, però jo em vaig sentir incapaç d'acostumar-m'hi...»