La nova Galatea (1866)

És un llibre que publicà el pedagog italià Melchor Gioia i que traduí Joan Cortada, director de l'instutut d'ensenyament secundari de Barcelona i el subtítol del qual definia el treball com a «tractat complet de cortesania en totes les circumstàncies de la vida» i on trobam ja una mena de denúncia sobre la situació de marginació i maltractament que aleshores, com sempre en el passat i encara avui, ha patit la dona. A causa de la profunda crisi de parella que l'Europa desenvolupada viu en aquests moments i de les nombroses dones mortes pels seus marits, amants, o ex-amants, sempre és curiós pegar una ullada al que es deia, des de les aules, en temps del romanticisme tardà. «Déu crià la dona com a companya de l'home i per tal que fes més agradosa i menys feixuga la vida, i en aquesta associació el sexe fort ha procurat sempre subjectar el més feble i tiranitzar-lo. Les armes amb les quals la dona es defensa es limiten a la seva bellesa; i tanmateix és en els pobles bàrbars, on la bellesa natural no és sostinguda per les arts, allà on la dona és abatuda sempre, i en els pobles civilitzats, en els quals les arts augmenten el valor de la bellesa i la conserven, la dona sucumbeix amb menys freqüència, i lluny de sucumbir, moltes vegades triumfa. Les dones, doncs, han inventat els barrets, les vetes, els vels, els ventalls, les pomades etc. per la mateixa raó segons la qual els homes han inventat els canons i els coets a la Congrève, de manera que quan la dona s'orna és com un capità que disposa les seves tropes per combatre l'enemic. Aleshores, doncs, hem de convenir que són lícites i justes les ficcions del tocador, com són legítimes i justes les ficcions de la milícia. Mentre l'oblit i el menyspreu puguin créixer en raó de la lletjor i la vellesa, les dones tendran dret a conrear la bona aparença, presentar-la en formes diverses i millorar-la en tots els conceptes. Examinem l'argument per la part moral. La moda, segons alguns, ha introduït la corrupció, ja que a la dona menys tímida mai li manquen les joies i el desig de posseir joies indueix a renunciar al pudor. Per a respondre a tan greu càrrec és indispensable consultar la raó i els fets. Si la dona ven, és precís que l'home tengui els mitjans de comprar; i aquests mitjans han de ser majors com major és el cost dels regals. El cost d'aquests creix a mesura de variacions i moda, i com els mitjans per a comprar no els pot aconseguir la casta del poble si no és a força de feina, en resulta aquí que si la moda inclina la dona a vendre, indueix l'home a treballar...»