Visió d'un harem (1650)

«Les al·lotes que es guarden per la seva bellesa són totes verges capturades i robades a nacions estrangeres, que després d'aprendre la bona conducta i a tocar els instruments, a ballar, cantar i cosir amb gran cura, són entregades al Gran Senyor com un valuós regal. Aquestes verges, després de la seva entrada al Serrall, són convertides a l'Islam i seguidament són destinades a un habitatge amb altres de la mateixa edat, ànim i disposició, per tal que visquin totes juntes. Ja que en aquests departaments femenins es viu com les monges d'un convent, puix que disposen de sales molt grans, amb dormitoris d'un centenar de llits disposats en fileres al llarg dels murs. Són llits molt ordinaris i endurits, ja que els turcs no fan servir matalàs ni somier. Es fabriquen, per tant, amb cabdells de llana. Cada grup de deu verges és tutelat per una dona vella, i durant tota la nit hi ha moltes làmpades enceses per tal que es pugui veure a través de la sala el que es pugui esdevenir entre les al·lotes. Prop dels dormitoris hi ha els seus banys, sempre disposats, amb moltes fonts i aigües. Per damunt dels seus dormitoris hi ha unes cambres on es queden a cosir i on guarden les seves caixes i baguls per a posar la roba. Mengen a la gran sala servides per altres dones i no els manca cap tipus d'aliment. Hi ha també altres indrets on poden anar, com una escola on aprenen a parlar i llegir la llengua turca, a més de música i costura. Així es passen el dia amb les seves mestres, totes dones velles. Tanmateix tenen alguna estona per a l'esplai, passejant pels jardins o practicant jocs...»

Una gàbia d'or on no hi mancaven belleses de tota la conca mediterrània: armènies, gregues, albaneses, venecianes, genoveses, malteses, maoneses... Hi ha detalls més explícits:

«El soldà Ibrahim, en els jardins del palau, anomenats Chas, reunia sovint una selecció de donzelles i les obligava a despullarse de tota la roba, i ell també sense vestit, com un cavall en zel, les perseguia i posseïa una rere l'altra.»

Aquí la gàbia d'or ja no era tan confortable, que les coses per força de sempre són violència. Però aquelles al·lotes havien hagut de rompre amb el seu passat. I fins i tot havien rebut noms nous, com Alba, Rosa de Primavera, Captivadora, Donadora del plaer... i altres apel·latius semblants que les convertien en dona objecte i captiva perpètua.