C.DOMÈNEC. Barcelona.
L'editorial Proa reuní dilluns en el restaruant Silenus de Barcelona dos escriptors de Mallorca i un de Menorca per presentar tres narracions que tenen en la memòria personal el seu punt de partida. Guillem Frontera (Ariany, 1945) amb La mort i la pluja i Francesc Llinàs (Palma, 1939) amb Or cremat, obtingueren l'any passat el premi Mercè Rodoreda i Roc Boronat respectivament. Josep M. Quintana (Alaior, 1950) canvia de registre a Les revolucions perdudes després de l'èxit d'Els Nikolaidis.
«Quan et fas vell tot es converteix en autobiogràfic», assegurà Frontera quan es referia a l'exercici de record personal a La mort i la pluja. «L'origen del llibre és un conte ja publicat en el qual volia oferir un lloc d'honor en la memòria a una ciclista de poble destinat al fracàs», digué. Frontera també afegí que «aquesta història em dugué a una altra fins arribar a un conjunt de relats que es poden definir com un arxipèlag de contes autosuficients i amb vida pròpia».
L'escriptor descriu l'interior rural de Mallorca abans de l'arribada del turisme de masses, a través d'«una persona de tal vegada la meva edat, bastant desarrelada, que mira el món que constituí la seva infantesa per corregir la idea que s'ha fet». Frontera mantingué que «la societat mallorquina ha necessitat crear la ficció del paradís perdut», de la qual l'autor ha intentat allunyar-se'n. El narrador explicà que «l'autèntic paradís perdut fou el futur vist des del passat» i apuntà que «he procurat que una persona que no conegui res del passat, pugui entendre el text».
A Or cremat, Francesc Llinàs perfila «un conjunt de narracions amb una espècie d'introducció onírica, a partir de l'arribada d'un viatger a una estació d'un poble desconegut i buit». El químic de professió recorre als «records manipulats per complet» i descobreix «una mostra d'una Mallorca felliniana que vaig percebre a través dels relats dels meus padrins i els meus pares». Per la seva banda, Josep Maria Quintana analitza «el fracàs de dues aventures revolucionàries, la dels defensors de la Segona República a Menorca i la del Maig del 68». Quintana reflexiona sobre el gènere de la novel·la i realitza «una autocrítica de la nostra generació que passa a la maduresa entorn el maig del 68 i que està en el seu punt àlgit a l'època de Miterrand i Felipe González». El menorquí presenta la figura d'un magistrat progressista que escriu a la seva filla i recorda l'experiència d'estudiant a Tolosa durant el curs 1967-68. La idea de contactar amb exiliats republicans d'un espai imaginari que recorda Menorca, coincidirà amb la revolució estudiantil del 68 a França. «És una novel·la que veu ideologia per totes bandes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.