Fra Luis de León (1527-1591), una de les figures claus de la
cultura del segle XVI, nascut en una acomodada família de conversos
natural de Belmonte, frare agustí, catedràtic a la universitat de
Salamanca en les matèries de Filosofia i Teologia, és detingut pels
agents inquisitorials i injustament tancat a la presó durant cinc
anys (1571-1576). El jutjaren i el condemnaren per haver fet una
traducció de la Bíblia en llengua vulgar, cosa que prohibia el
Concili de Trent. Amant de l'astronomia i de la naturalesa, aquell
home atret per un humanisme místic, es va moure pel món
universitari amb una curiositat intel·lectual mai satisfeta. Els
seus poemes, d'un estil senzill i auster es consideren dels millors
del seu segle. Però res de tot això, de tants mèrits, el pogué
salvar dels seus enemics. Moriria amb reconeguda fama a Madrigal de
las Altas Torres i anys després, en obrir el seu taüt, comprovaren
que víctima de la catalèpsia podria haver estat enterrat viu.
Com diu l'adagi, uns neixen amb bona estrella i altres
estrellats. Sembla que fra Luís pertanyia al segon grup i des de la
seva tenebrosa presó del Sant Ofici escrivia: «On es trobi alguna
dificultat jo voldria passar en silenci per damunt d'ella, perquè
no sé si trobaré prou paraules per a declarar el que sent, encara
que la força i malícia dels meus enemics m'empenyen a fer-ho. Sé
que les orelles honestes i religioses m'han de perdonar si per a la
meva deguda i necessària defensa he d'aixecar el vel amb el qual
Sant Jeroni va voler cobrir la vergonya que al seu parer trobà en
aquest indret; i així parlaré de les coses que la natura va fer per
a una honesta finalitat, amb paraules d'ús comú, les quals, tot i
que en emprar-les viciosament n'entrebanca la dignitat, el judici
net i que tracta només de la veritat, les neteja i ennobleix,
perquè per a la bona gent que no ha pervertit en res l'ús natural
del seu llenguatge, tot el que és natural és finalment net, i només
el vici que és desordre de la natura els pot ofendre... Per
aquestes raons us he de pregar que són molts els homes doctes i
religiosos que durant deu anys que va córrer aquest llibre meu
entre el públic, ho han vist, llegit i aprovat; puix que només són
dos o tres els que el condemnen, i fan valer més el seu judici que
no el bon sentit de tants lectors apassionats.
Poc ha de valer l'antull de tan pocs que per altra banda, bé
sabeu, que són enemics meus; el quals, fins aquí, han pogut
enganyar el ministeri del tribunal, prenent revenja en mi per les
seves passions. Pel que fa a la meva persona en particular m'han
destruït i per això és ja temps de dir la veritat i que aquesta
sigui escoltada per vosses senyories, i ja que no puc ser compensat
pel mal que m'han fet, almanco ho sia aquella, puix que fer mal a
la veritat és dany comú i això només es pot arranjar honorant Déu,
que és pare de la veritat i mereixedor únic de tot allò que és
honra i glòria de de bo».
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.