Crits i renou a la RAE (1921)

Es discutia, a la RealAcademia Española de la Lengua el nom de l'idioma, aleshores, únic oficial. El diari madrileny Informaciones, que ben sovint destacava pels seus articles irònics o satírics, deia: «La placidesa tradicional dins la quals transcorrien les sessions acadèmiques de la docta corporació que 'limpia, fija y da esplendor' s'han vist interrompudes en el decurs de la darrera que s'hi ha dut a terme. La campaneta presidencial sonà com si Sánchez Guerra la mogués per tal de tallar paraules agressives i els immortals espanyols no aconseguissin posar-se d'acord. Fins i tot, els veïnats de les cases properes a l'edifici de la Real Academia guaitaren als balcons alarmats pels crits i el senyor Antoni Maura hagué d'aixecar la sessió com a suprem recurs per avitar que els senyors acadèmics convertissin en ring de boxa la sala de debats. Què succeia? Doncs succeia que en discutir-se com s'havia d'anomenar el Diccionari, demanaven els joves que es digués de la 'Llengua espanyola' i a tal proposta s'hi oposaven els més vells, insistint en la necessitat que es digués de la 'Llengua castellana'. Deien els joves que el nostre idioma no és de Castella sinó d'Espanya i un idioma format per la suma de paraules que pertanyen a totes les regions. I deien els vells que el nostre idioma és castellà, de Castella. Fou impossible arribar a un acord i poc va faltar per tal que l'acadèmia discutís la paraula 'chichón' amb els breverons que semblaven estar a la vista, doncs els punys ja estaven preparats...»