Miquel Ferrà i Martorell01/03/08 0:00
TW
0

Estructura naval projectada pel general d'enginyers Bernardis, el nou vaixell submergible desplaçava 622 tones en superfície i 700 en immersió. La seva eslora era de 60'8 metres i la mànega, de 6'45. El calat, 4'66. Disposava d'un sistema de propulsió consistent en dos motors Fiat dièsel de 1.400 cavalls de vapor i dos motors elèctrics CRDA de 800 HP. Així, la nau, amb tots aquests avantatges, desenvolupava una velocitat de 14 nusos en superfície i de 7'5 en immersió. Comptava amb una tripulació de 45 homes i l'armament constava d'una peça artillera de 102 mm, 5 tubs llançatorpedes de 533 i una dotzena de torpedes de munició. En esclatar la guerra civil espanyola fou cedit, de forma temporal, a la Marina franquista i el seu nom, Iride, fou desfressat, també temporalment, pel de González López. Entre l'agost de 1937 i el gener de 1938 era destinat a la base naval de Sóller, puix que els alts comandaments pensaven que en aquest port de la costa de Tramuntana, orientat sobre la ruta de Barcelona, l'arma submarina podria fer més mal a les navigacions republicanes, col·laborant així en el bloqueig que imposaven els sublevats. Al submarí Iride s'unirien altres unitats submergibles que Mussolini cedia sense reserves al bàndol feixista. Es formà així una esquadreta de provada eficàcia.

El comandant de la nau era Janio Valerio Borghese, el llinatge del qual mostrava la relació del militar amb l'aristocràcia romana i papal. El segon oficial havia nom Teocle Meneghini, tinent de navili. En el decurs d'aquell destí, l'Iride atacà el submarí anglès Havock, prop del cap Sant Antoni d'Alacant. Això era el primer de setembre del 1937. Els sis submarins que acompanyaven l'Iride en aquelles nombroses i arriscades missions eren el Perla, que comandava Enrico Bertarelli; el Gemma, a càrrec de Carlo Ferraguti; el Berilio, manat per Vittorio Prato; el Corallo, del que era primer oficial Michele Monzani, el Turquese del capità Carlo dell'Acque i, finalment, l'Onice, conduït per Mario Riee... Quan acabada la guerra fratricida dels espanyols, aquestes naus abandonaren Mallorca, fou per tal d'incorporar-se, tot seguit,a la Segona Guerra Mundial. En una primera etapa, la sort acompanyà l'Iride i aconseguí enfonsar mercants britànics i algun vaixell de guerra d'aquella mateixa nacionalitat. Però l'Alt Almirallat de Londres ja li havia posat l'ull al damunt. El 22 d'agost de 1940 era bombardejat pels aparells del portaavions Eagle i enviat al fons de la mar.

A causa de les explosions, sembla que no pogué ser recollit cap supervivent. Només en restaren fragments de ferro, trossos de fusta, taques d'oli i cadàvers, quaranta-cinc mariners que havien pagat el seu tribut a una guerra absurda. Com ho són totes les guerres.