Palma recorda amb una nova biografia l'assassinat d'un dels seus fills il·lustres

L'historiador Arnau Company fa un acurat retrat d'Emili Darder, afusellat el 24 de febrer de 1937

Les parets del castell de Bellver visqueren una concorreguda presentació. Fotos: TERESA AYUGA.

TW
0

Deia ahir l'historiador Arnau Company que Emili Darder no fou un home «de paraules sinó d'obres» i és des d'aquesta perspectiva que l'autor de la biografia del darrer batle republicà a Palma pogué concloure: «Darder seria el més proper al millor model del que entenem ara com a polític, una persona propera als ciutadans i amb un discurs encara vigent avui en dia».

Aquestes paraules es pogueren sentir ahir al matí en la presentació de la biografia del fill il·lustre de Ciutat, que tingué lloc entre les parets del castell de Bellver en presència de la batlessa, Aina Calvo, i de la regidora de Cultura, Nanda Ramon, entre d'altres autoritats.

Emili Darder (1895-1937) destacà per la seva gran tasca al capdavant del Consistori palmesà, on impulsà grans mesures en l'àmbit sanitari, social i cultural empès, en part, pel context de la II República, on es trobà immers. Tot això representà, segons Company, «una gestió de la ciutat sense precedents».

És per aquest fet que l'actual batlessa de Palma, Aina Calvo, volgué agrair sincerament la tasca feta per Darder i tota la seva generació. «Si avui som aquí -declarà- és pel deute que la ciutadania de Palma té amb el batle Darder». «La tasca que començaren ell i la seva generació és encara molt enfora d'haver conclòs», precisà.

Durant la presentació hi hagué també moments de referència a l'acabada d'aprovar Llei de memòria històrica. Finalitzat l'acte, Libertario Gelabert, nascut l'any 33 i que, com ell reconegué, «l'única relació que tenc amb Darder és tenir el privilegi d'haver anat a una de les seves escoles», volgué intervenir llegint unes paraules a favor de la llibertat i la república.