Un milió de signatures a Sana'a

Fragment del rotlle de paper, situat a Bab el Iemen (Sana'a, Iemen) amb milers de signatures protestant per les excavacions que es feien davall la mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem.

23/02/08 0:00

Eren els dies de la primavera feliç a Iemen. Sana'a, la capital, ja em donava tot el goig de poder viure a una ciutat preciosa i, de passada, conviure amb la gent del país. El comportament dels habitants envers els forasters era d'una gran cordialitat. No formava part de cap grup turístic ni duia guies, així que les coses sempre eren molt més fàcils i enriquidores. Si els dies sortien bé, magnífic! Si no hi sortien, aleshores pensava que m'havia equivocat i que, per tant, calia rectificar. Al cap i a la fi visitava un país on ningú no m'havia enviat a demanar. Però tot sortia molt bé.

Sense fer gens d'esforç ni massa comèdia trobava qui em mostrava una magnífica casa de Sana'a -cosa impagable per conèixer com vivia una família de quatre membres dins un edifici de cinc pisos, i terrat des d'on es dominava tota la ciutat-, al mercat em convidaven a menjar dàtils d'Aràbia o qualsevol altra llepolia que tenien a la venda. El perfum de les espècies s'escampava arreu, la caríssima mel de Hadramout era un tast deliciós. El gust vegetal i agre del cat volava dins l'ambient. Era la seva vida, el seu ambient. I no hi calien crítiques.

Un matí un gran envelat blanc estava instal·lat a la vora de Bab el Iemen, la porta que dóna pas a la part antiga de la capital. A l'interior hi havia una taula d'una vintena de metres que sostenia un paper quadriculat que, enrotllat pels dos extrems, s'anava omplint de signatures. Es tractava, segons apareixia escrit en un cartell, de recollir un milió de signatures per enviar a Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, protestant per les excavacions que Israel feia davant o davall la mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem. La carta que tenien preparada per enviar a Ban Ki-moon recordava, entre altres coses, que els musulmans tenen la responsabilitat de conservar Al-Aqsa fins al Dia del Judici. Enmig de la cordial animació que s'havia generat entorn del paper de desenes de metres, m'hi vaig acostar retolador en mà i, sense cap casta de dubte, la meva signatura quedà estampada entre la de tots els iemenites. Perquè aquells dies vivia allà i, si ells creien que era bo signar, de tot cor jo també era un d'ells.