Raixa encara (1969)

«L'escut dels Despuig decora barreres i portals. Els Despuig eren gent il·lustre des de temps molt antics. Un d'ells acompanyà el rei Jaume I a la conquesta de l'Illa. Un altre salvà la vida de Carles V a Ausgburg. En agraïment, l'Emperador li concedí dret, per

a ell i els seus descendents, de coronar el seu escut amb l'àguila de dos caps. La pedra blasonada presideix l'accés a Raixa i al jardí inferior, situat al davant de la façana sud. Un alt mur amb balustrades separa aquest de l'anomenat jardí superior. Del segon veiem un angle de xiprers i pins retallats contra el cel, en una estampa d'indubtable sabor italià.»

És en aquest escenari que podem prosseguir amb la bella història del comte de Raixa, el romanç de final feliç... quan deia la muller del comte:

«-Feis-me part de la tristor així com de l'alegria./-No ho puc fer, bella comtessa; no ho puc fer, esposa mia,/ que, si el mal rei ho sabés, a tots dos mos mataria!/-Camina, anem a dormir -Ell molt poca son tenia./ Com va esser a mitjan escala, el comte plora i sospira./ -Feis-me part de la tristor així com de l'alegria./ Ja te'n daré, ma comtessa; ja te'n faré, esposa mia!/ El mal rei m' ha comanat que t'he de llevar la vida;/ que, si no la te llevava, la meva me llevaria./ Posau-me dins una cuina, de cuinera vos faria./ Criaria els meus infants millor que la qui vendria./ No ho puc fer, bella comtessa; no ho puc fer, esposa mia,/ que, si el mal rei ho sabés, a tots dos mos mataria!/-Posau-me dins un convent; de mi noves no sabrien./ Criaria els meus infants millor que la qui vendria!/ No ho poc fer, bella comtessa; no ho puc fer, esposa mia/ ue, si el mal rei ho sabés, a tots dos mos mataria!/-Deixau-me dir un parenostro, també tres avemaries:/ una per al comte de Raixa, l'altra per l'ànima mia;/ l'altra per la qui vendrà, que no hi duri sinó un dia!/ Mentre el parenostro deia, una veu del cel sortia:/ comte, no mats ta muller, que el rei és mort i sa filla./ El mal rei és a l'infern, sa filla per companyia./Voltros dos, comte i comtessa, anireu al cel un dia./ Ara viureu en el món, així com Josep i Maria-/ Ells se daren un abraç; departir-se no podien.»

Curiós relat. Qui seria el rei pervers? D'on va sorgir l'argument d'aquesta intriga? Ens recorda, tanmateix, unes arrels bíbliques. La no menys trista història d'Abraham i Isaac... amb el contrasentit que Déu pogués manar, pel caprici de provar tota una obediència, un espantós parricidi.