És un divertit document que ens permet fer, alhora, un viatge,
de la mà d'un poeta medieval, al París del seu temps. François de
Montorbier, dit François Villon (París, 1431-d.1463), dugué una
vida aventurera, i després de la seva mort serien publicats els
seus poemes. Escriví amb un accent tan franc que se'l considera un
precursor de la sensibilitat moderna.«L'any quatre-cents
cinquanta-sis,/ jo, François Villon, estudiant,/ considerant-me en
plenitud de facultats,/ amb el fre a les dents, actuant
lliurement-/ que s'han de meditar les accions,/-com ho indica
Vegeci,/ savi romà, gran conseller-/ perquè si no és així, es
lamenta...»
Enllestia el poeta el seu testament en aquestes dates, quan
segons les seves paraules, ens trobam a «l'estació morta quan els
llops viuen del vent».Sembla que Villon va fer tota mena
d'entremaliadures i malifetes, com la de dur a terme un robatori en
el col·legi de Navarra en companyia del seu amic Guy Tabarie. Ens
parla en els seus versos de molts personatges en aquells dies molt
coneguts com Ythier Marchant, que fou un noble de gran influència
en temps de Lluís IX, al qual volgué enverinar, segons acusacions
que li va fer el Parlament, de manera que fou empresonat i morí en
el seu calabós. Aquests fets no causarien gran pena al poeta, puix
que Ythier Marchant li havia pres el cor d'una dama. Un altre
personatge popular de la capital de França era Jean Le Cornu, Joan
el Banyut, un ric clergue dedicat a les finances i que morí de
pesta el 1474. Un altre tipus curiós és Pierre Saint-Amant, oficial
de finances i secretari del Tresor Reial. Amic del beure, Villon
ens duu pels carrers Saint-Jacques i Michel-Le Comte, on es
trobaven les tavernes de les seves bauxes. Després esmenta Jean de
Blaru, que era joier i canvista; Robert Vallée, un altre capellà
dedicat a les finances; Jacques Cardon, mercader de teixits;
Philippe Brunel, noble en decadència que pretenia ser senyor de
Grigny; Jacques Raguier, que anava de taverna a taverna bevent
sense aturall, de l'Abeurador de Popin a la Pinya, famosa per les
seves dones... Llavors trobam un tal Jean du Harley, que ocupa el
càrrec de Cavaller de la Vigilància sense tenir els papers de
noblesa que són requerits per a exercir-lo. Perrenet Marchant és
cap dels algutzirs al Châtelet. Guillaume Cotin i Thibaut de Victry
eren prelats de Nôtre Dame i als quals s'enfrontava el senyor
Guillot Gueuldry, puix que no els volia pagar rendes... Parla també
de la campana de la universitat de la Sorbona que nom Maria, i de
moltíssimes coses més que se'ns faria llarg enumerar i que formen
part del panorama que el poeta, amb visió d'irònic reporter del
segle XV, ens ofereix.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.