Fenomen o problema? (1977)

TW
0

Ara, que tant es parla del fenomen de la immigració a les zones de l'euro i de la Mallorca que ha de suportar el major nombre proporcional d'immigrants de les comunitats de l'Estat espanyol, i per tal de fer una reflexió sobre els canvis que això significa i significarà dins l'estructura socioeconòmica i cultural de les illes, no és sobrer reproduir unes opinions sobre el tema, en aquest cas referides a l'Argentina, de l'escriptora italoargentina Syria Poletti, pedagoga de lúcida mirada sobre aquesta contemporaneïtat del cosmos i l'home, de vegades gratificant i altres agressiva. «Si analitzam la història del país, no podrem prescindir d'un fet capital: la immigració, fenomen que en el segle passat, per la superioritat numèrica, trencà la continuitat històrica, cultural i lingüística hispànica i canvià la fesomia de la nació, dirigint-la vers formes de progrés i vida pròpies del món occidental. El cabal humà estava constituït per contingents que procedien cegament i de les latituds més diverses. A través de l'ample canal immigratori, hi afluïren i s'hi instal·laren, desharmònicament, la més heterogènia diversitat de cultures, psicologies, tradicions, creences, hàbits, idiomes i modismes que determinaren un punt de partida altament caòtic. No hi va haver planificacions prèvies... I tanmateix, malgrat el caràcter al·luvial del fenomen, hi hagué progrés, i quin progrés! i alhora, evolució espontània. I potser a causa de la paorosa vitalitat i ductibilitat del castellà, es va anar fent la gestació d'una cultura densa en elements contradictoris i desordinadament fecunds. I ja no vàrem esser més europeus.

Però tampoc indoamericans en la proporció vivencial d'altres països de l'Amèrica llatina. I si és veritat que en les tendències i corrents literaris hi influïren Espanya i França, és també innegable que sobre la realitat emocional i psicològica -que és, finalment, la determinant d'un estil i d'un idioma- influïren d'igual manera, o més, els contingents immigratoris més nombrosos, com és el cas ben destacable de l'italià; o de major cohesió ètnica, com el jueu, el qual esperit, a més de tot això, ja serpentejava en el

substracte hispànic. Es va produir d'aquesta manera una cultura híbrida, bastarda, antagònica, disposada a obeir normatives foranes, summament plàstica i proteïforme. Trencats els cordons umbilicals i els diafragmes lingüístics, la literatura va aparèixer desarrelada, tant pel que fa a l'aspecte tel·lúric com hispànic; però, això sí, insospitadament carregada d'energia evolutiva i essencialitat. En els aspectes formal i esquemàtic hi pogueren influir altres literatures rectores -francesa, inglesa, nord-americana, russa- Tant se val! I totes les tendències ideològiques i estètiques en pugna. Tant se val. I d'aquesta literatura heterogènia, informe, i d'una llengua violada, violentada, sotmesa a tots els abusos, plagada d'italianismes i barbarismes, sorgí un congriador de llengües tan formidable com Borges...»

És aquest el nostre destí cultural? S'integraran els immigrants a la llengua pròpia de les illes? Es sentiran d'aquí o ens voldran importar noves formes de vida? Syria Poletti (Pieve di Cadore, Itàlia, 1921) n'havia fet una bona anàlisi. Fenomen o problema?

MIQUEL FERRÀ i MARTORELL