Miquel Ferrà i Martorell28/12/07 0:00
TW
0

L'escriptor medieval Arxipreste dHita ens explica, en el seu Llibre de Bon Amor, una «faula del plet que el llop i la rabosa tingueren al davant del senyor Simi, batle de Bugia». En aquest cas batle equival a jutge. Con ja s'ha dit, Bugia era un port de gran importància no només per l'exportació d'espelmes o bugies, sinó també per altres comerços singulars, com el dels simis o bogiots, ànimals que procedents d'Àfrica eren importats a través del port algerí.

«La rabosa furtava un gall al llop, el seu veïnat. Veient que no es podria omplir el gavatx amb aquella peça, el llop protestà tot dient que no era cosa bona, això de furtar les coses d'altri. Acudí el llop a la llei i presidí el judici un savi molt gran: El senyor Simi, alcalde de Bugia, puix que tenia fama de subtil i sabut i mai no jutjava vanament. Va fer el llop la demanda de molt bona manera, apta i ben formulada, molt clara i ben encertada. Tenia per advocat Missèr Ca Llebrer.

-Al davant de vós, senyor Simi, molt honrat i de gran saviesa, jutge ordinari de Bugia, jo, el Llop, pos plet a aquesta comare meva i en judici som testimoni dels seus robatoris. La qüestió és que la rabosa entrà de nit a casa del Cabrit, el meu vassal i amitger, per tal de furtar el gall, que és el nostre pregoner. El se'n dugué i el se va menjar a lloc amagat. D'això haig d'acusar-lo al davant de vós, bon baró, i deman que per sentència, la que ha robat sia condemnada i executada a la forca. Això puc provar sota

pena del talió.

Un cop la demanda en el judici fou llegida, la rabosa, que no tenia un pèl de ximple, digué:

-Senyor jutge! Jo som poc entesa en tot això de les lleis. Per tal motiu us demano de donar-me un advocat i que parli ell en defensa de la meva vida...

Va respondre el jutge:

-No fa gaire he vingut a aquesta ciutat vostra i no conec la gent. Però et donaré un termini de vint dies per trobar el teu advocat i llavors, en tenir-lo, pots tornar. S'aixecà el jutge del seu seient i cada una de les parts en litigi pensaren de cercar doblers i proves per entregar als seus defensors. En arribar el dia assenyalat, vingué madona Rabosa acompanyada del Ca Pastor i en veure'l, el Llop es sentí dins greus problemes, ja que el gos havia estat testimoni de com el Llop robava i menjava ovelles...»

Resultà per tant que el Simi, després de raonar molt la seva decisió, sentencià que el Llop, del qual s'havia comprovat que era gran lladre, no podia acusar la rabosa de robatori, puix que la seva paraula mancava de tot valor.