«... Això és el final de la història, perquè a la fi s'ha fet justícia després de tant de temps». La sentència d'Amador, després de temps de lluites i revenges amb la vida, encapçala les primeres lletres del Llibre de les revelacions, la segona novel·la de Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972), que surt del calaix de la seva imaginació després d'haver estat gestada fa prop de vuit anys. Tres veus protagonistes i la força d'un narrador poc objectiu endinsen el lector en un entrellat d'històries socials i literàries un poc truculentes.
-Sebastià Alzamora deia que primer és necessari passar per la poesia per arribar a ser un bon novel·lista. Serà aquest, el vostre cas?
-Jo no deixaré mai la poesia, si bé és cert que al llarg dels anys he anat canviant la meva manera de relacionar-m'hi. Primerament era jo qui anava a cercar els poemes, i ara és merament el contrari: es va construint el poema a partir de coses que veig o que m'envolten. De totes maneres, jo sempre he pensat que és bo trobar noves vies d'expressió i, personalment, la poesia i l'escriptura en general és com una mena de filosofia personal.
-Tres personatges ben dispars, Amador, Biel i Maria, desgranen amb amb veu pròpia aquesta novel·la. Com definiríeu n'Amador, protagonista real de la història?
-És l'educació sentimental d'un jove que per una sèrie de qüestions es troba en una situació personal caòtica. Té problemes d'identitat i va a la recerca dels seus orígens. A més, he volgut jugar amb diferents recursos lingüístic per a cada personatge: allò que m'interessava era posar-hi tres veus diferents per narrar una sola història, però cada veu des de la seva perspectiva i des del seu raonament.
-Lloseta o el món literari són elements de la vostra vida, però la ficció supera qualsevol possible realitat?
- Sempre he dit que en l'escriptura tot és ficció. El que faig és agafar fets de la realitat, molt quotidians, i recrear-los. Agaf capítols de la meva vida i els adapt a les demandes que em crea cada personatge.
-Els personatges del vostre llibre són, en realitat, uns supervivents. Creis que en la nostra societat cadascú és un supervivent a la seva manera?
-Els personatges d'aquesta novel·la intenten sobreviure. De vegades pens en allò que deia Rousseau: «L'home és bo per naturalesa». Però altres pics em deman si no s'hauria de reformular aquesta frase i dir que l'home és dolent per naturalesa, o bé dir que l'home és bo per naturalesa sempre que no visqui en societat. Tal vegada, la societat el que fa és desvirtuar aquesta benevolença de què parlava Rousseau. El món és una bolla que cada vegada es complica més, i jo el que intent reflectir són situacions límit. Això són el que en psicologia s'anomenen live events, esdeveniments vitals. Introduesc els meus personatges en situacions conflictives i, a partir d'aquí, sorgeixen diferents maneres de veure i d'interpretar la vida.
-Aquests live events són fruit de la vostra professió com a psicòleg?
-Al Llibre de les revelacions he agafat aspectes de la realitat per posar-los sobre paper i crear uns joves en una edat conflictiva, dels 15 als 20 anys. Aquesta és una etapa que m'interessa reflectir, perquè per a mi també fou una etapa molt convulsa.
-Fóreu, doncs, un altre estil d'Amador?
-En un moment donat al meu entorn es produïren una sèrie de fets molt negatius, i això a desset o devuit anys et crea un trauma considerable. Jo em vaig refugiar en la literatura. En el meu cas també hi han influït molt els live events que abans deia: si jo hagués tingut una joventut «acotonada», hauria continuat sense pensar en els llibres, però en un moment determinat hi ha uns fets que fan que et plantegis moltes coses, i una via d'escapament va ser la literatura i, posteriorment l'escriptura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.