L'actriu catalana Montserrat Carulla protagonitzarà demà a la Fundació la Caixa de Palma una lectura dramatitzada de contes i poemes sota el títol d'Itinerari de paraules. Carulla realitzarà un recorregut a través dels contes d'autors de la categoria de Mercè Rodoreda, Pío Baroja, Pere Calders, Sergi Pàmies i Quim Monzó, com també de poemes de Salvat Papasseit, Joan Margarit i León Felipe.
-Com va sorgir la idea d'unes lectures dramatitzades?
-Doncs vaig fer, amb uns companys, unes lectures dramatitzades farà prop d'un any, al CaixaFòrum de Barcelona, però va ser un fet puntual. Fa poc, em va cridar Salomé Serna, l'encarregada cultural de les activitats de CaixaFòrum, i em va proposar realitzar unes lectures jo sola, la qual cosa és tot un repte perquè mai no saps si la gent s'avorrirà miran-te llegir al llarg d'una hora. Amb els poemes que llegiré a Palma demà, més o manco, he fet les lectures a Barcelona i a Lleida.
-Quin ha estat el criteri de la selecció dels autors? Què tenen en comú?
-M'he dedicat personalment a l'elecció dels poemes i els contes que llegesc. La selecció m'ha duit una gran tasca d'investigació i lectura. He triat textos i poemes que no són especialment transcendents, però tenen en comú una gran qualitat literària. Són textos amb molt de sentiment, més en la part poètica que en la narrativa, que reflecteixen, de manera dolça, la tristesa, la resignació i la crítica de la vida de l'ésser humà.
-Com respon el públic a poc més d'una hora de lectura?
-Doncs, en un principi, tenia una mica de por d'avorrir els assistents i no volia allargar gaire les lectures, però per allà on hem passat el públic ha manifestat que l'hora se li fa curta.
Pens que la selecció dels textos, amables i quotidians, ha d'aconseguir estimular la lectura d'aquells que no llegeixen. Pel que fa a l'activitat en si, la definiria com engrescadora, discreta i relaxada. De fet, les lectures dramatitzades es fan amb la intenció de fer-les comprensibles al públic.
-Montserrat Carulla toca, amb aquest, un gènere artístic més. La televisió, el cinema, el teatre, les lectures, amb què vos quedau?
-Jo sempre he pensat que els actors devem de ser massoquistes, perquè la gran majoria sempre ens decantam pel teatre. Sempre he dit que el teatre, malgrat la seva esclavitud, és el gran vici de tots els qui estimam aquesta professió. Gairebé és com una malaltia, el teatre no enganya, a diferència del cinema i, en menor proporció, la televisió. Pel que fa a les lectures dramatitzades, destac la proximitat i l'apropament amb el públic.
-Quins projectes estau duent a terme a l'actualitat?
-Actualment estic centrada de ple en l'espectacle que vàrem estrenar a Girona el passat dia 5 de desembre. Es tracta d'una obra titulada Coral romput i és l'escenificació d'un poema de Vicent Andrés Estellés. En aquesta obra, en la qual actua Eduard Farelo, entre d'altres, el meu personatge és un contrapunt, com un mestre de cerimònies. Quant als projectes laborals que tinc d'ara endavant, al mes de febrer començarem la gira de Coral romput per Catalunya i paral·lelament continuaré amb les lectures dramatitzades. M'agradaria que les lectures arribassin a molt de públic divers, dur-les a casals de barri, per exemple, que ho he fet al barri barceloní d'Horta i ha tingut molt bona acollida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.