M.M.RAYÓ. Palma.
Per a Melcior Comes, Honoré de Balzac «és un escriptor sempre
vigent», sobretot en català «on n'hi ha molta tradició». De fet,
bastants editorials catalanes tenen alguna obra del francès al seu
fons bibliogràfic i, fins i tot, es dóna el cas que «es poden
trobar dues traduccions al català diferents d'una mateixa obra de
Balzac», com és per exemple, la novel·la El pare Goriot.
Però «una de les novel·les breus més mítiques del francès»,
Sarraine, no estava traduïda al català. I Comes, que la considera
«una excel·lent lectura» volgué fer la traducció i posar-la a
l'abast del lector en català. La tasca, afirma l'escriptor
mallorquí, l'engolí «durant un any». Calia ser meticulós i el
procés requeria la calma que permet fixar-se en els detalls. Una
vegada acabada la feina, Melcior Comes mostrà el resultat a Pere
Antoni Pons, que alhora la féu arribar a Guillem Frontera, que
finalment considerà que calia publicar l'obra.
Comes trobà, però, «que donada la brevetat de la novel·la,
potser fóra interessant editar-la juntament amb altres narracions
de Balzac». I així començà una acurada recerca amb l'ojectiu de
trobar i traduir algunes de les més destacades novel·les breus del
francès. El resultat final: el llibre Sarrasine i altres
narracions, d'Honoré de Balzac, que Edicions Ensiola publicà el
passat mes de setembre. En ell, Melcior Comes aporta, a més de la
ja esmentada traducció dels textos, l'acurat pròleg La genialitat i
el somriure de l'absolut, en què deixa entreveure el seu gran
coneixement sobre l'escriptor francès, a més de guiar el lector en
la posterior lectura dels textos que s'inclouen al llibre.
Narracions
Sobre Sarrasine, l'escriptor mallorquí no dubta a sospitar que
potser és «una obra mestra». En ella, afirma Comes al pròleg, «els
elements balzaquians hi són servits en dosi abundosa: passió
artística, passió amorosa, fortunes, misteris, conflictes,
ambicions, París i Roma». Quelcom semblant succeeix amb La missa de
l'ateu, que és «una mostra del millor Balzac», escriu Comes. Pel
que fa a Una passió en el desert, s'assembla també a la primera ja
que «també és una narració dins una narració» i, afegeix
l'escriptor mallorquí, «trobem passió "aquesta vertaderament
salvatge", dubtes sobre els sentits i una descripció del desert
absolutament inoblidable».
A L'elixir de la llarga vida, Balzac «juga amb el fantàstic i
amb el grotesc» presentant un final, afirma Comes al pròleg, «d'una
total irreverència». El darrer text de Balzac inclós per Melcior
Comes a Sarrasine i altres narracions és, com afirma el
prologuista, «un document singular», titulat Tractat dels excitants
moderns. Es tracta «d'un assaig breu» en què el francès «planteja
de manera lúdica els efectes de les drogues permeses, com ara el
cafè, el tabac o altres», fet si més no curiós, si tenim en compte
que el francès era consumidor gairebé malaltís de café, del qual
«en bevia litres cada dia».
Per últim, el llibre recull un text realment emotiu: Els
funerals de Balzac, «la prèdica que Victor Hugo va fer al cementeri
de Père-Lachaise quan Balzac era sepultat, el 21 d'agost de 1850»,
potser una de les millors maneres d'acomiadar un llibre i un gran
escriptor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.