L'actor, cineasta i escriptor Fernando Fernán-Gómez morí ahir
capvespre als 86 anys a causa d'una insuficiència
cardiorespiratòria a l'hospital de La Paz de Madrid, on estava
ingressat des de feia gairebé un mes a la unitat d'oncologia.La
capella ardent de Fernán-Gómez, que segons l'informe medic morí a
les 18.00 hores, s'instal·larà avui dematí al Teatro Español de
Madrid en reconeixement a la seva obra i persona.
Fernán-Gómez va protagonitzar gairebé 200 pel·lícules i en va
dirigir més d'una vintena. Fou escriptor i acadèmic de la Llengua,
premi Príncep d'Astúries de les Arts (1995) i un dels actors més
reconeguts del cinema espanyol, on obtingué set premis Goya, més
que cap altre artista. Va néixer el 28 d'agost de 1921 a Lima
durant una gira que realitzava per Llatinoamèrica la seva mare,
l'actriu Carola Fernán-Gómez. El nadó fou inscrit en el consolat de
Buenos Aires, per la qual cosa va conservar la nacionalitat
argentina fins l'any 1970, que es va nacionalitzar com a
espanyol.
Entre la seva filmografia hi figuren títols com Botón de ancla,
El inquilino, La venganza de Don Mendo, Ninette y un señor de
Murcia, El espíritu de la colmena, Mamá cumple cien años, La
colmena, Esquilache, Belle Epoque, El abuelo, Todo sobre mi madre,
La lengua de las mariposas o Tiovivo c. 1950. La seva carrera
literària, que va començar amb la novel·la El venedor de naranjas
(1961), inclou també obres de teatre com Las bicicletas son para el
verano, així com també d'altres de poesia, El canto es vuelo i
llibres de relats com La escena, la calle y las nubes.
En els darrers anys de la seva extensa i prolífica carrera
Fernán-Gómez s'encarregà de Morir cuerdo y vivir loco, una
adaptació de la segona part d'El Quijote que estrenà el 2004, un
any en el qual també publicà El tiempo de les trenes. Fou just
l'any següent quan el Festival de Berlín li atorgà un Os d'Or
d'Honor pel còmput de la seva carrera cinematogràfica, mentre que
l'homenatge dels cineastes David Trueba i Luis Alegre prengué la
forma del cel·luloide en el documental La silla de Fernando (2006),
on es mostrava el seu vessant més humà, divertit i enginyós a
través d'una llarga conversa enregistrada a casa seva.
Divorciat de la cantant María Dolores Pradera, amb qui es va
casar el 1945 i amb la qual va tenir dos fills, Fernando i Elena,
Fernán-Gómez va contreure matrimoni el 2000 amb l'actriu Emma
Cohen, després de diverses dècades de convivència.
«No hi ha ningú que estigui a l'altura del buit que deixa
Fernando Fernán-Gómez com a actor, director i autor de guions,
obres de teatre i novel·la. La seva ombra és enorme», afirmà ahir
la presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències
Cinematogràfiques, Àngeles González Sinde.
El director del Centre Dramàtic Nacional (CDN), Gerardo Vera,
creu que el millor homenatge que es pot fer a Fernando Fernán-Gómez
és tornar a veure la seva meravellosa interpretació a la pel·lícula
Viaje a ningua parte. «Férem diverses pel·lícules junts i només
tenc records entranyables d'ell. És una persona irremplaçable en la
cultura espanyola, un agut escriptor, d'opinió insubornable,» afegí
Vera.
El cineasta Manuel Pérez Estremera, amic de Fernán-Gómez,
assegurà que l'actor «era molt més que un gran artista», i mostrà
la seva admiració per ell «com a escriptor i com a intèrpret,
perquè era molt autèntic». Des de la seva casa a Roma , l'actriu
Lucía Bosé definí Fernán-Gómez com a «un actor extraordinari i una
persona meravellosa». «Era especial per a qualsevol dels treballs
que feia», sentencià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.