Un documental repassa la història dels taurons blancs 'pescats' a l'Illa

Rere la mandíbula d'un d'aquests esquals, Juan Andrés Ruiz, guionista, productor i director del documental, es definí «un amant dels taurons capficat en el seu estudi des que vaig veure el reportatge Agua azul, muerte blanca». «El documental pretén desmitificar el vessant assassí del tauró i intenta explicar els protagonistes que a l'època es relacionaren amb la figura del tauró blanc a Mallorca, com també els emplaçaments on en capturaren», afegí durant la presentació d'ahir. Una de les figures destacades a la cinta és la del pescador Pep Borràs, que hi explica la seva relació amb el tauró blanc mallorquí, que data del 1950. «A 40 anys vaig pescar, per casualitat, el primer tauró, que es va enredar a la xarxa on pescava tonyines». Borràs narrà que el seu tipus de pesca, «l'almadrava», atreia ocasionalment a l'hivern i amb un gran temporal els esquals blancs o salroigs.

El director del Departament de Biologia del Palma Aquàrium, Román Gradel, destacà també la importància del documental «per tal d'educar el públic sobre la conservació i el respecte per l'ecosistema marí. Cal conscienciar sobre els perills i les amenaces a què s'enfronta aquesta espècie». El documental inclou material audiovisual en exclusiva i mostra, amb fotografies de l'època, com Bonet i els seus companys pescaven els esquals. La cinta mostra la relació dels salroigs amb l'Illa, que data de segles enrere. «L'arxiduc Lluís Salvador ja parlava del tauró blanc a Mallorca», esmentà el biòleg Biel Morey, que parlà d'un mínim de «27 captures a l'Illa entre 1920 i 1970». «Actualment hi ha molt pocs països on el tauró sigui una espècie protegida i de pesca il·legal, però cal tenir en compte que, a la Mediterrània, es tracta d'una espècie en perill d'extinció», afegí.