Bellver es retroba amb la memòria històrica de 1936

Cort destapà ahir dues plaques en homenatge als represaliats a l'Illa arran de l'alçament del 36

Aina Calvo descobreix la placa al pati d'Armes del castell de Bellver amb Joan Huertas, que hi va estar tancat durant la Guerra Civil per les seves idees democràtiques. Huertas estava molt emocionat. | SERGE CASES.

Francesca MaríPalma21/10/07 0:00

Restituir la memòria d'aquells que patiren els fets i les conseqüències del 1936. Aquesta és la feina que des de fa uns anys realitza l'Associació per a la Recuperació de la Memòria històrica que ahir, juntament amb l'Ajuntament de Palma, destaparen a Bellver dues plaques en record als centenars de víctimes de l'alçament feixista. El camí que uneix l'entrada del bosc fins al polvorí fou el primer punt de trobada del prop del centenar de persones assistents l'acte. Aquell camí fou aplanat pels presos del cop d'Estat del 19 de juliol i, ara, setanta anys després, una placa guardarà el seu record. La suor d'aquells homes obligats a realitzar treballs forçats es veu reconegut. La regidora de Cultura, Nanda Ramon, i Catalina Moià, filla de Baltasar Moià tancat a Can Mir, foren les encarregades de descobrir la placa en un acte carregat d'emotivitat.

El pati d'armes del Castell de Bellver fou la segona aturada de l'acte d'ahir. Damunt del cadafal, la presidenta de l'Associació, Maria Antònia Oliver, presentà els familiars d'alguns dels homes assassinats pel franquisme. Joan Lacomba, Leni Jordà, «néta d'Antoni Jordà, republicà, socialista i pinero», com definí ella mateixa, i Miquel Montserrat foren els encarregats de llegir algunes de les cartes que els seus parents enviaven a la família mentre estaven tancats al Castell. Cap dels tres tornà a ca seva amb vida, és més, ningú sap encara on descansen els seus ossos.

Les cartes llegides ahir pels familiars presenten un element en comú, el llenguatge planer a través del qual aquells homes intentaven tranquil·litzar les seves famílies. Unes línies que servien per demostrar la seva existència. «Que encara eren vius», com definí el membre de l'Associació Manuel Suárez. «Entre aquestes parets arribà a haver-hi 800 persones tancades a l'hora, mentre que a Can Mir arribaren a ser 900 detinguts», explicà Suárez. Quatre represeliats de la dictadura també volgueren ser presents a l'acte. Gabriel Riera, tancat a Can Mir; Magdalena Nebot; Llorenç Noguera, també pres als Caputxins; i Joan Huertas, empresonat al mateix castell de Bellver; foren els vertaders protagonistes d'un matí en què els sentiments es mostraren a flor de pell. «A la una de la matinada de l'1 de setembre em dugueren aquí pres», foren unes de les poques paraules que Joan Huertas aconseguí expressar entre llàgrimes arran de tant de patiment.

Just després, la batlessa de Palma, Aina Calvo, i el mateix Huertas destaparen una placa en memòria de totes les persones que arran de la repressió feixista foren perseguides i fins i tot assassinades. El pati d'armes del Castell ret, a la fi, un petit homenatge als demòcrates.