Conviure és, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana,
«viure plegats».Talment. Una vegada tancat el diccionari, hom queda
astorat enfront l'evidència que una definició tan senzilla pugui
contenir, alhora i en el moment de la veritat, tantes coses. Però
és des d'aquesta aparent simplicitat que els actors de la companyia
de teatre loscorderos plantegen Crónica de José Agarrotado (Menudo
hijo de puta). L'obra arriba als escenaris illencs gràcies al Cafè
Teatre Sans i en el marc del circuit Red de Teatros
Alternativos.
Des d'avui divendres i fins al proper diumenge, David Climent i
Pablo Molinero mostraran als ciutadans l'obra que els ha fet
coneguts arreu de l'Estat i que fou premiada amb un Aplaudiment
Sebastià Gasch al 2006. Mescla de teatre i dansa, els dos actors es
fonen en un de sol i tornen a convertir-se de nou en infinitat de
caràcters en una proposta teatral que uneix extrems: amor, odi,
tendresa, agressivitat, i també dos actors que amb l'energia
captiven l'espectador des del primer moment.
Un espectador que, segons Climent, «ha d'esdevenir part activa
en la interpretació del missatge contingut a Crónica». L'actor
destija que el públic «reflexioni i estableixi un diàleg amb ell
mateix, que el faci descobrir quina és la clau de l'obra».Per a
loscorderos, la senzillesa aparent no està sols a les paraules:
Crónica es presenta sense artificis ni ornaments de cap tipus, en
una recerca angoixant de quina és l'essència humana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.