11/10/07 0:00
TW
0

Parlàvem ahir del Marquès de la Romana com a cap del cos expedicionari que com a força aliada a la França napoleònica anà a lluitar al Bàltic.La Romana havia entrat en guerra temps abans, quan Espanya amb la França revolucionària, combatia els anglesos. S'havia passat aleshores a l'exèrcit i havent participat en aquella campanya, a la qual dóna fi l'esmentat document de Sant Ildefons, aconseguí el grau de mariscal de camp o general de divisió. Ja en el nord d'Europa les tropes espanyoles participaren en la conquesta de la plaça de Stralsund, el darrer baluard dels suecs a Pomeràmia. Llavors, els soldats de La Romana passarien l'hivern de 1807-1808 de guarnició a Hamburg. A principi de març rebien ordre d'anar en auxili de Dinamarca i participarien, al costat de francesos, holandesos i danesos en l'alliberament de Copenhague. Tanmateix la Romana no estava tranquil, puix que feia massa temps que no rebia noves d'Espanya i secretament envià el capità José Agustín del Llano, el seu ajudant de camp, a aclarir què passava. El mes de juny el missatger retornava per a donar compte al seu superior dels fets del 2 de maig a Madrid i altres episodis contra l'ocupació francesa.

La Romana, que tenia concentrades les seves tropes a l'illa de Fionia, que separa Jutlàndia de Zelanda, es va mostrar tot d'una molt indignat contra Bonaparte, que tan destrament havia jugat amb ell i els seus homes. Aleshores va entrar en contacte amb l'esquadra britànica a través d'un agent secret anglès, el pare Roberston. Es tractava de repatriar les tropes i, llavors, de fer-les combatre contra l'invasor. Però la maniobra no era fàcil. Hi havia perill de motí entre els soldats que no entenien, de tota aquella política, res de res. La situació era ja insostenible. El 6 d'agost, de nit, visitaren el Marquès uns oficials del Batalló de Catalunya estacionats a l'illa de Langeland. L'informen d'haver entrat en contacte amb el tinent de navili Rafael Lobo. L'enviaven les autoritats espanyoles antibonapartistes. Arribava a bord d'un vaixell anglès i aconsellava l'urgent transllat dels homes a la Península. Es decideix que Langeland serà el lloc on tota la força espanyola serà concentrada, una illa petita, amb diferents punts de defensa, on poden resistir fins que l'esquadra anglesa la vagi embarcant. La Romana s'apodera de la fortalesa de Nyborg amb el suport de la marina anglesa i neutralitza l'exèrcit danès. Llavors, durant el mes d'agost reuneix 9.500 homes disposats a marxar amb els britànics. La flota anglesa els transporta a Suècia i d'allà, a Espanya. Les primeres setmanes d'octubre arriben a Santander. La Romana ha aconseguit treure del Bàltic dos terços del cos expedicionari espanyol. Els esperava la Guerra del Francès.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELl