Més sobre la Romana (1808)

La Romana, que tenia concentrades les seves tropes a l'illa de Fionia, que separa Jutlàndia de Zelanda, es va mostrar tot d'una molt indignat contra Bonaparte, que tan destrament havia jugat amb ell i els seus homes. Aleshores va entrar en contacte amb l'esquadra britànica a través d'un agent secret anglès, el pare Roberston. Es tractava de repatriar les tropes i, llavors, de fer-les combatre contra l'invasor. Però la maniobra no era fàcil. Hi havia perill de motí entre els soldats que no entenien, de tota aquella política, res de res. La situació era ja insostenible. El 6 d'agost, de nit, visitaren el Marquès uns oficials del Batalló de Catalunya estacionats a l'illa de Langeland. L'informen d'haver entrat en contacte amb el tinent de navili Rafael Lobo. L'enviaven les autoritats espanyoles antibonapartistes. Arribava a bord d'un vaixell anglès i aconsellava l'urgent transllat dels homes a la Península. Es decideix que Langeland serà el lloc on tota la força espanyola serà concentrada, una illa petita, amb diferents punts de defensa, on poden resistir fins que l'esquadra anglesa la vagi embarcant. La Romana s'apodera de la fortalesa de Nyborg amb el suport de la marina anglesa i neutralitza l'exèrcit danès. Llavors, durant el mes d'agost reuneix 9.500 homes disposats a marxar amb els britànics. La flota anglesa els transporta a Suècia i d'allà, a Espanya. Les primeres setmanes d'octubre arriben a Santander. La Romana ha aconseguit treure del Bàltic dos terços del cos expedicionari espanyol. Els esperava la Guerra del Francès.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELl